novembre 2025
PEP CORRAL · El mercat de la fruita, sovint, és d’allò més capriciós i qualsevol peça que presenti algun tipus d’imperfecció queda automàticament descartada. Encara que, en el fons, no es tracti d’altra cosa que el fet de tractar-se de fruits d’un calibre menor a l’habitual o que presenten petites taques a la pell que els fan menys bonics visualment. Uns defectes estètics, però, que no resten ni una engruna de qualitat i sabor.
Davant l’evidència d’aquest malbaratament, ara fa prop d’una dècada la família Frigola va buscar maneres per donar una nova vida fora del mercat a aquelles pomes de la finca Mooma, ubicada a Palau-Sator (Baix Empordà), que no poguessin passar per un circuit convencional de comercialització.
“Estem parlant de més d’un 10% de la collita que, en circumstàncies normals, o bé es perd, o bé s’ha de destinar a indústries de compotes i melmelades”, explica Pau Frigola, responsable de la finca. Una via, aquesta, que tenia un inconvenient principal: haver de fer tractes amb grans indústries i, sovint, amb unes condicions econòmiques poc favorables. Tenint en compte que la finca disposa d’unes 75 hectàrees en producció i una collita anual d’uns 4 milions de quilos, per petit que sigui el percentatge perdut, transportat a números absoluts suposa un volum important.
Vies de reaprofitament • Una de les primeres idees de la família per aprofitar aquelles pomes no comercialitzables va passar per vendre-les sota una altra aparença: en forma de sidra. “Durant cinc o sis anys vam recórrer diverses destinacions sidreres per aprendre diferents processos d’elaboració i embotellament”, recorda Frigola alhora, que rememora el procés de prova amb maquinària diferent i, fins i tot, les proves i recerques de consell amb cervesers de la zona.
Tot i les primeres proves exitoses, i tot i haver pogut perfeccionar els mètodes de producció, els responsables de Mooma ben aviat van topar amb un detall no menor: així com la nostra cultura està ben arrelada al consum de vi i cervesa, no passa el mateix amb la sidra. “Canviar la cultura d’un país sencer és molt complicat. Pots treballar-hi molts anys i no aconseguiràs res”, diu Frigola.
Aquesta constatació, recorda, els va dur a explorar una nova línia de derivats com és la de sucs de poma monovarietals d’alta qualitat, per potenciar, així, el seu sabor i les seves propietats al màxim.
De complement a pal de paller • L’experiència sidrera, rememoren a Mooma, va servir també per posar les bases d’una altra activitat complementària que, amb el pas del temps, s’ha acabat convertit en troncal per a l’explotació.
“Quan vam començar a fer sidra vam començar també a organitzar tastos i visites a l’explotació”, diu Frigola, “i ben aviat alguns visitants ens van començar a demanar si oferíem esmorzars de forquilla o dinars”. Així, recollint aquesta demanda Mooma va obrir un primer servei de cuina que, primer obrint només durant les nits d’estiu i més tard ampliant a poc a poc horari i carta s’ha acabat convertit en el restaurant inclòs dins la finca de Palau-Sator i, més tard tres locals més a Pals i Palamós (Baix Empordà) i a Das (la Cerdanya).
Amb el pas del temps però, admet Frigola, les tornes s’han capgirat. Així, un servei de restauració que en el seu moment era poc més que un complement d’un complement, ha guanyat pes propi fins convertir-se en el motor econòmic de Mooma, per sobre dels conreus i de begudes i melmelades processades.
Una mostra més, reblen des de l’empresa, que demostra com és de necessària és, per a poder tirar endavant, la capacitat d’adaptar-se i aprendre a ballar amb la música que marca cada moment. Una habilitat que, a la finca de Palau-sator, forma part del llegat familiar.
Varietats durant tot l’any • Una de les claus per poder mantenir una producció i una restauració sostingudes, diu Pau Frigola, és poder disposar de matèria primera durant tot l’any. Una necessitat que, en el cas de les pomes, és causada pel cultiu de diverses varietats amb temporades de maduració diferents.
Així, la finca treballa amb una temporada de collita que s’estén des de principis d’agost fins a principis de novembre, gràcies als diferents temps de varietats diverses com ara les clàssiques Golden, Granny Smith, Gala, Fuji i Pink Lady i d’altres apostes menys habituals com ara les Tutti, Inogo i Red Moon, varietat, aquesta darrera, fàcilment identificable pel to vermellós de la seva carn.
El fet de treballar amb diversos tipus de poma té una traducció directa, principalment, en la producció de sucs a la finca. D’aquesta manera, recorden, des d’un primer moment l’explotació va prioritzar l’elaboració i comercialització de sucs monovarietals per tal de poder-los elaborar en el moment òptim de cada varietat i per tal, també d’abastar el màxim tipus de paladars possibles. “Ens hem trobat persones que deien que no els agradava el suc de poma perquè el trobaven dolç o embafador”, diu Frigola, “però si tens gustos de diferents varietats sempre pots trobar varietats que s’adaptin més o menys al que els agrada. Hem vist que es poden fer sucs 100% naturals i que arribin a més gent”.
Més enllà del cultiu de la poma, i amb l’objectiu d’allargar al màxim la temporada de collita fructícola, amb tots els derivats de producció que això comporta, recentment la família Frigola ha incorporat també altres fruits com ara gerds, figues, maduixes i nabius als seus camps. “A banda de vendre els fruits de manera directa, també ens permet incorporar a les cartes dels restaurants postres i salses nous de collita pròpia”, resumeix el responsable de Mooma.
Una manera, afegeix, per ampliar l’activitat i explotar al màxim les possibilitats d’una finca on les pomes hi poden néixer, créixer, convertir-se en suc o sidra i, en última instància, arribar als gots i plats dels comensals.
