febrer 2026
RAQUEL SERRAT TUBAU · Estem davant d’una nova convocatòria d’eleccions al camp. El Congrés de Mollerussa va significar una renovació important de responsabilitats sindicals i, ara, molts de nosaltres les encarem des de llocs diferents. Però no oblideu que, sempre —i ara més que mai— els afiliats dels diferents territoris i sectors sou imprescindibles per a la nostra organització, ja que està demostrat que on aconseguim més vots, és on la nostra gent s’implica i defensa el nostre model: el de la petita i mitjana pagesia arrelada al territori.
També hem de destacar la importància de les eleccions com a exercici de democràcia al camp. Votar és un dret que durant molts anys se’ns va negar. Els que no vam viure aquella lluita segurament no ho sabrem transmetre mai amb la importància que es mereix però a tots els territoris tenim referents que ens poden ajudar a entendre-ho i a saber-ho explicar. Votar és fonamental per tenir veu en la presa de decisions que ens afecten. Ningú defensarà els interessos i les necessitats dels pagesos si no ho fem els mateixos pagesos. Quan votem, escollim quin model de pagesia i de país volem: estem decidint sobre la direcció, l’economia, l’equilibri territorial de Catalunya. Votar és un motor per al futur i el progrés de la pagesia. Si no votem, perdem veu i estem renunciant al dret a ser escoltats. A més, altres decidiran per nosaltres. Com em va dir una vegada en Joan Caball: si no fas política, te la fan. I això no ho podem permetre. Hi hem de ser.
I, amb el vostre permís, faig una reflexió personal: des de fa dos anys que ressona el missatge que la pagesia ha d’anar junta, i crec que l’enfocament no és encertat. No vol dir que no puguem col·laborar puntualment —com ja fem—, però la pagesia de Catalunya és molt diversa i per això té sentit que hi hagi diferents organitzacions agràries amb diferents maneres d’entendre el sector i, per tant, amb prioritats no coincidents. Aquí rau el sentit de les eleccions, que la pagesia pugui escollir qui la representa millor.
Més encara, crec que els que diuen que hem d’anar junts no tenen un model de pagesia concret per defensar, són els que s’han tirat enrere quan ens hem manifestat davant la gran distribució; són els que, dient tots junts, volen buscar arguments que facin content a tothom, i més greu encara, van en contra de la democràcia, i això ens ha de preocupar perquè volen convertir els espais de representativitat en taules sense contingut.
La Unió sempre hem parlat clar, com clar tenim el nostre model. Sempre hem utilitzat l’argumentació acompanyada de propostes tècniques rigoroses, i la mobilització quan ha calgut (i ha calgut, per desgràcia, massa sovint; els últims quatre anys hem sortit al carrer gairebé un centenar de vegades!). Fem molta feina i la fem molt bé. Augmentem la nostra autoestima, esdevingueu referents al vostre territori i no oblideu que si alguns ens veuen com a rivals, ens imiten o intenten rebaixar-nos, és perquè saben que tenim incidència social i política, i que som respectats i escoltats gràcies a sindicalistes com vosaltres i al treball dels nostres tècnics. El 27 de febrer, la mobilització més gran de la pagesia és a les vostres mans.
