desembre 2022
Elena Juanola, directora de l'Institu Català de Seguretat i Salut Laboral
ALBERT GARCIA/ Institut • Juanola (Maçanet de Cabrenys, 1959), llicenciada en Medicina, directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral des del 2017, diu que aquest país encara ha d’assolir una cultura preventiva Conveni • Unió de Pagesos gràcies al conveni que té des del 2013 amb el Departament de Treball ha organitzat 24 jornades de prevenció i ha fet estudis d’incidència amb la creació de l’Observatori de la Sinistralitat laboral al sector agrari
El sector, quins reptes té?
Ampliar la cultura preventiva al sector agrari i disminuir la sinistralitat, perquè aquesta és greu.
Com arribeu a la pagesia?
Hi arribem a través de les jornades de riscos laborals organitzades per Unió de Pagesos. Les valoro molt. Em desplaço a cada territori i, així, conec de primera mà la problemàtica amb què es troba la pagesia. D’aquí, m’emporto deures. Alguns es poden fer, a través de recomanacions de prevenció, i d’altres, no, son competència estatal. Tenim el web, el twitter @alafeinacaprisc, a través dels quals disfonem els recursos informatius. I si necessiten quelcom en concret, ho podem elaborar.
Quin és el grau d’accidentalitat al camp en relació amb altres sectors?
Suposa el 2 % de tota l’accidentalitat a Catalunya. Però el sector agrari ens preocupa perquè l’accidentalitat que té està associada a gravetat i a mortalitat. Té unes característiques especials, per exemple: treball a l’exterior, estacionalitat, temporalitat, tasques diverses. Això fa que calgui preveure l’activitat amb aquestes variables. L’accidentalitat al camp està en tercer lloc en relació amb els grans sectors; rere la construcció i, en segon, el sector industrial. Quan veiem una evolució dels accidents al camp, fins al 2018 hi ha una disminució d’accidents respecte el 2013, després pugen lleugerement el 2019, i tornen a disminuir amb la pandèmia. El 2021 han augmentat, en aquest darrer any, han disminuït els índex d’incidència d’accidents greus, i han augmentat els lleus i els mortals. Enguany, no tenim cap accident mortal i això ens alegra molt.
Quin és el nivell de consciència dels riscos laborals al camp?
Potser sí que hi ha menys sensibilització. És veritat que nosaltres som molt tècnics i hem d’arribar més. Al final, el que intentem explicar és el que va dir un pagès: “Jo el que he vist al camp no vull que li passi al meu fill”. És molt important la seguretat i la salut en el treball al camp La importància de la salut afectada pel treball al camp, per evitar accidents com la bolcada de tractor i l’atrapament amb la màquena, ja que té conseqüències molt importants en termes de salut.
Quins són els principals accidents en les tasques al camp?
Sobretot els que cataloguem com a aixafaments amb un objecte immòbil. Això què vol dir? Les caigudes des de diferents altures. L’altre és el sobreesforç físic. En la manipulació de la maquinària del camp es fan sobreesforços i això es tradueix en trastorns múscul-esquelètics. En tercer lloc, els cops i xocs amb diferent maquinària i els talls. Ara veiem també que hi ha accidentalitat en trànsit, perquè al camp es comença molt aviat i es torna molt tard, i sovint es passa per vies alternatives. Per tant, ens preocupa molt la seguretat viària, en l’anada i tornada i durant l’horari de treball.
D’això va tractar la darrera jornada celebrada a Sant Pere Pescador, al novembre, oi?
Sí, la veritat és que va anar molt bé. Treballadors i treballadores van sortir molt satisfets de la formació que van rebre. A més, com que treballem amb el Servei Català de Trànsit, vam regalar unes armilles reflectants, un element important per moure’s per les vies i evitar accidents.
La bolcada de tractor és causa d’una sinistralitat preocupant. Què s’hi pot fer per prevenir-la?
La problemàtica del tractor és molt sorprenent. Hi ha el tractor vell, al qual se li ha d’incorporar l’arc i certificar-lo. Aquí rau la dificultat, que què aquest arc estigui homologat. Els tractors nous sí tenen arcs de seguretat, en molts casos es porten abatuts. El problema radica en què és molt difícil tornar-lo al seu lloc. Sabem que hi ha empreses que han estudiat l’apujada i abaixada automàtica de l’arc antibolcada però no està homologat, i és una cosa que no és a les nostres mans de fer-la, és competència estatal. Després, passa sovint que el pagès no es posa el cinturó de seguretat. Almenys podem dir que enguany no hi ha hagut cap accident mortal, que des de l’Àrea de d’Informació i Registres tinguem controlat.
Hi ha infradeclaració d’accidents per part dels autònoms. Com es podria solucionar això?
La recollida de dades és important per prendre decisions. Si sabem que la majoria dels pagesos es tallen amb una determinada màquina, podem incidir en això. Si sabem quines són les característiques dels accidents de treball, podem incidir en les mesures preventives. Per tant, declarar els accidents de treball és un pas important per a la prevenció. La cultura preventiva la fem entre tots: l’empresari agrari comunicant les dades i vetllant per la seguretat dels treballadors i nosaltres recollint-les i transmetent la importància d’aquesta seguretat.
S’ha resolt que els autònoms que no tenen l’agrari com a principal dedicació puguin constar a les estadístiques d’aquest sector?
Des del 2019 tots els autònoms tenen l’obligació de cotitzar per les contingències professionals i per tant han de comunicar els danys a la salut dels seus treballadors. En poc temps tindrem dades regularitzades. Abans teníem les dels assalariats del camp i alguns autònoms i ara els hauríem de tenir tots en els índexs d’incidència. Ara tots haurien de comunicar els accidents i les malalties professionals.
La pagesia té els mateixos accidents que els seus assalariats?
Els tipus d’accidents són els mateixos. Si incorporem tots els autònoms, com dèiem, d’ara endavant en la declaració d’accidents i malalties, veurem si això canvia alguna tendència. Amb les dades actuals, els autònoms tenen més accidents greus, però ens hem d’esperar per veure dades concloents.
A banda de l’accidentalitat, hi ha malalties associades a les feines de pagès?
Majoritàriament, les malalties que es detecten al sector agrari són aquelles derivades dels agents físics, això vol dir, trastorns múscul-esquelètics. Hi ha algunes zoonosis, com la brucel·losi. Hi ha inhalacions de substàncies derivades de l’aplicació d’herbicides. Aquí posem molt d’èmfasi en les xerrades perquè és important conèixer els productes que utilitzem, revisar fitxes de seguretat i protegir-se com cal.
S’aborden prou els riscos i la salut laboral associada a les dones al camp?
Una cinquena part de les persones que treballen al camp són dones. Hem d’anar incorporant la importància de l’exposició diferenciada d’homes i dones i les conseqüències d’aquesta exposició també diferenciada en dany a la salut. Justament l’Institut acaba de fer una jornada de riscos laborals i perspectiva de gènere. A més, tots tenim l’obligació d’incloure la informació desagregada per sexes i analitzar-la amb perspectiva de gènere. Hem de fer recerca i investigació, perquè desconeixem molts àmbits, i estudiar com aquesta exposició afecta de forma diferenciada en dany a la salut als homes i les dones.
