desembre 2023
Lluís Porta i Ferré davant la Farga, olivera mil·lenària i monumental a Ulldecona (Montsià)
ALBERT GARCIA (La Galera, Montsià) La família Porta i Ferré, que mena el Molí de la Creu, a la Galera (Montsià), amb olives de collita pròpia, va ser la primera al 2006 de certificar l’oli d’oliveres mil·lenàries. Aquesta, però, només és la carta de presentació d’una producció basada en una riquesa varietal extraordinària i poc coneguda dels oliverars del Montsià i el Maestrat.
El 8 de novembre quan ens plantem a la Galera ja tenim oli nou al Molí de la Creu, la collita segueix i molen matí, tarda i, ai las!, nit. En Lluís Porta i Ferré ens rep cordial però rebentat: aquesta nit no ha dormit. Som al mig de la collita i la feina al molí avui dia no pot esperar. En Lluís ens explica que abans la collita durava més, els pagesos s’instal·laven d’octubre a març als camps allunyats dels pobles i anaven collint. Avui fa dues setmanes que van collir les olives de les oliveres mil·lenàries. Això es veu a la Finca de l’Arion, on hi ha el Museu Natural d’Oliveres Mil·lenàries, ja en terres d’Ulldecona, pels arbres amb branques plenes d’olives al costat d’arbres pelats, aquests, els més antics. Han collit la varietat farga, exactament l’antiga, i la cullen encara verda per aprofitar-ne bé les propietats.
Per entendre això de les oliveres mil·lenàries, que s’han conservat aquí en una conca fèrtil per l’aigua que rep d’un vessant i de l’altre, en Lluís em fa observar els polls —brots esparsos que surten a terra al redol d’una soca. Les fulles d’aquests venen de l’arrel d’ullastre, l’arbre silvestre i bord de l’olivera, i no tenen res a veure amb les de les branques. Però sí que és el mateix arbre! I aquí hi ha la clau. La mà de l’home va empeltar aquests arbres fa segles i els ha mantingut fins avui, conreant-los.
Certificació • “L’oliver ja fa segles que sap ser pacient:/ ha tingut cinquanta amos i l’han tocat mil mans“, diu el poeta Pere Rovira a “Oliver mil·lenari”. Ara és la mà d’en Lluís i les dels seus pares i germà que amanyaguen aquesta escorça. En Lluís encara es meravella davant d’un tronc on el cor de l’abre ha desaparegut i es continua desenvolupant a partir de cavernes. Per on puja la saba?
“La datació és complicada. S’ha establert un protocol que diu que poden ser mil·lenàries a partir d’uns 3,5 metres de perímetre a 1,3 d’alçària del tronc“, apunta en Lluís. I explica que van ser els primers a buscar una certificació amb experts i la universitat de manera privada. Avui l’oli de les oliveres mil·lenàries compleix el protocol de la marca garantida creada pel Ministeri d’Agricultura.
Riquesa varietal autòctona • La produció de Molí de la Creu és d’entre 60.000 i 80.000 quilos, uns 400 dels quals provenen d’oliveres mil·lenàries, que ocupen una hectàrea del centenar que conreen entre els municipis de la Galera, Ulldecona, Masdenverge i Godall. “Els olis provenen de varietats locals: la farga, la morruda i la sevillenca, però al costat hi ha varietats més minoritàries i menys conegudes, com la marfil, la llumeta i la canetera. Com a elaboradors podem oferir un ventall divers d’olis que ens omplen d’orgull, de la riquesa varietal que tenim, i la que ens resulta més satisfactòria és l’oli de les olivers mil·lenàries, el més singular” exposa en Lluís.
No s’ha de perdre de vista el conjunt de l’explotació familiar agrícola, perquè el conreu de les oliveres mil·lenàries continua essent deficitari. La venda de l’oli d’aquests 400 litres d’enguany, per més diferenciat que estigui en ampolles més cares, no compensa el sosteniment d’aquests arbres. Per això: “Continuem reclamant a la Generalitat que compleixi els compromisos que va adquirir amb la Llei de les oliveres mil·lenàries. Una llei vigent, però sense reglament, de manera que no s’ha articulat cap suport als pagesos que les conreem“.
El fruit d’una reivindicació • Hem arribat aquí gràcies al moviment que hi va haver per certificar el producte d’aquestes oliveres fa vint anys. Era un moment d’especulació urbanística i a tots els nivells. S’estaven arrencant oliveres monumentals i mil·lenàries per fer projectes urbanístics, per trasplantar-les en rotondes i camps de golf. Això va motivar un moviment de resistència que pretenia que la societat local prengués consciència de la importància de les oliveres monumentals.”Perquè formaven part de la nostra essència“, apunta en Lluís.
Comprèn, però, el propietari que es venia les oliveres, no tant pel guany, sinó per la càrrega econòmica que en suposava el conreu deficitari i així per lliurar els camps d’aquests arbres i transformar los en un conreu més rendible. “Nosaltres, com a família, som els encarrergats de la conservació de quasi 180 oliveres mil·lenàries i tot el territori on es troben, perquè tan important és l’arbre com el seu entorn, de margenades de pedra en sec, de construccions d’arcs de caça, les faixes, el sosteniment dels marges, etcètera“. Hi ha inventaris que recullen més de 5.000 oliveres mil·lenàries a la zona del Montsià i el Maestrat, on 14 elaboradors certifiquen oli produït d’oliveres amb la marca de qualitat Farga Mil·lenària. Al darrere hi ha un treball, una feina important: “Hem donat a conèixer aquest patrimoni, i hem demostrat que l’estimem i esperem que tota la societat se’l faci seu i també participi en la seva conservació“, apunta en Lluís. Participar vol dir adquirir els olis d’aquestes terres, consumir-los, com a forma d’un cercle virtuós que permet conrear les oliveres, que és la manera de conservar-les. La pagesia les va crear i només la pagesia les conservarà.
