juny 2024
Unió de Pagesos reclama que les autoritats europees corregeixin l'aplicació de la PAC a l'Estat espanyol, la qual ha suposat menys ajuts i més càrregues burocràtiques
Cristina Segura
Les demandes per a la millora de les condicions de la pagesia tornen a palesar-se en el document que Unió de Pagesos, amb Unió d’Unions, lliuren a les formacions catalanes i espanyoles de cara a les eleccions europees del 9 de juny. Cal que els europarlamentaris es facin ressò, en la seva pràctica política, de les necessitats del sector, agreujades en la darrera legislatura. Moltes d’aquestes propostes ja van ser reivindicades pel sindicat fa cinc anys, en les anteriors eleccions al Parlament Europeu, sense que hagin estat resoltes, i d’altres reclamen una política agrària útil al model de pagesia familiar, després que els últims anys, i amb la nova Política Agrària Comuna [PAC] vigent, s’han allunyat de la pagesia, amb noves exigències normatives, augment de burocràcia i manca d’informes d’impacte o viabilitat, com ha demostrat l’anomenat Pacte Verd Europeu, que, entre altres qüestions, ha comportat les mobilitzacions a molts països.
CORREGIR LA PAC • El sindicat insisteix, una legislatura més, que cal una PAC per als professionals agraris i que els doti d’instruments que els garanteixin unes rendes adequades. Així, demana que Europa modifiqui la nova PAC que va entrar en vigor al 2023 perquè tingui una dotació suficient, ja que ha patit una retallada del 10 % en termes constants respecte a l’anterior. També reclama que les autoritats europees corregeixin les pràctiques de l’Estat espanyol en la seva aplicació, que suposa una major reducció dels ajuts directes i encara ha fet augmentar més les càrregues burocràtiques.
REGULACIÓ DE LA CADENA ALIMENTÀRIA • La nova regulació europea sobre pràctiques comercials deslleials ha de definir el percentatge de posició de domini de la gran distribució i l’agroindústria a la cadena alimentària per no perjudicar més els preus en origen que reben els productors. De la mateixa manera, Unió de Pagesos insisteix a defensar la prohibició de la revenda a pèrdues i la necessitat de disposar de referents estadístics fiables per a la creació dels preus, com un observatori de costos de producció, marges i pràctiques comercials, instrument que, d’altra banda, s’ha compromès a crear la Comissió Europea arran de les últimes protestes.
Pel que fa al Pacte Verd Europeu, que inclou programes com ‘Del camp a la taula’, amb moltes més exigències per a la pagesia, Unió de Pagesos reclama un replantejament en la seva aplicació, ja que ha coincidit en un context econòmic marcat per les conseqüències de la postpandèmia i del conflicte de la guerra a Ucraïna, entre altres, que han tingut efectes en les cadenes de subministrament, l’encariment extraordiari dels costos de producció i la inflació dels preus dels aliments.
Quant a la proposta de la Comissió Europea del nou Reglament d’ús sostenible de productes fitosanitaris, el sindicat també ha demanat, des del primer moment, alternatives viables i eficaces, així com recursos científics i financers, davant l’objectiu de voler reduir al 50 % l’ús d’aquests productes. Per a Unió de Pagesos, cal distingir entre territoris que pel seu clima tenen conreus molt diferents i adaptar l’ús dels fitosanitaris a cada necessitat. A l’àrea mediterrània, amb molta més diversitat de cultius, la restricció d’aquests productes ja ha provocat pèrdues de collites.
CLÀUSULES MIRALL • Unió de Pagesos també clama per resoldre la competència deslleial d’importacions de productes de fora de la Unió Europea que no compleixen les mateixes condicions exigides a les produccions dels països membres. Cal aconseguir el principi de reciprocitat en les negociacions comercials amb països tercers amb la incorporació de clàusules mirall que imposin als productes importats les mateixes condicions de producció que les dels països de la Unió Europea, sobretot en fitosanitaris i pel que fa a les relacions amb el benestar i la sanitat animal. Un exemple de males pràctiques en aquest àmbit és el vistiplau a l’acord d’associació comercial entre la Unió Europea i Xile, en què no es feien realitat les clàusules mirall. Aquest acord, aprovat pel Parlament Europeu fa uns mesos, podria acabar essent un mal precedent a seguir perquè no assegura l’eliminació de la competència deslleial de països tercers.
COMERÇ DE PROXIMITAT • La necessitat de fomentar els canals curts i el comerç de proximitat també forma part de les demandes a les formacions polítiques, així com el fet de facilitar decisions de consum responsable i avançar en una regulació europea que tendeixi a la universalització de l’etiquetatge dels productes i els seus ingredients i permeti als consumidors prendre decisions responsables.
Pel que fa a la ramaderia, la proposta europea de prohibir les gàbies en nom del benestar animal s’ha de basar en arguments sòlids i considerar l’impacte en la producció ramadera. En sanitat animal, cal un control estricte per a la prevenció de malalties i per evitar que es transmetin a través de la fauna salvatge.
La protecció del model productiu europeu en totes les vessants és prioritària per al sindicat, així com les polítiques d’equilibri i cohesió territorial i la inversió en serveis, infraestructures i comunicacions en el medi rural.
Eloi Grau i Marie-Line Guillemand (Confederació Pagesa Catalana), Hélène Delmas (Confederació Pagesa Occitana), i Joan Caball i Raquel Serrat
Albert Garcia
En roda de premsa a Perpinyà (Rosselló) el 29 de maig, Unió de Pagesos conjuntament amb la Confederació Pagesa Occitana i Catalana (del nord) van reclamar un avenç en la protecció de la pagesia europea mitjançant clàusules mirall, instruments contra la competència deslleial i adreçar el suport comunitari als professionals.
Les dues organitzacions volen l’aplicació del principi de reciprocitat en matèria agroalimentària en les negociacions comercials amb països tercers. És a dir, que els acords, tractats i la regulació dels intercanvis comercials incorporin clàusules mirall als productes importats per garantir que han tingut les mateixes condicions de producció que els produïts a la Unió Europea. Mentre això no passi, exigeixen que les autoritats europees vetllin pel dret a la informació d’empreses i consumidors de l’origen de qualsevol ingredient per mitjà de l’obligació en l’etiquetatge.
Per a l’eliminació de la competència deslleial, aquestes organitzacions reclamen eines reguladores dels mercats i dels intercanvis comercials que assegurin una competència lleial i uns preus que incorporin els costos de les obligacions productives.
També van demanar la revisió de la distribució dels ajuts directes de la Política Agraria Comuna, perquè sigui més equitativa i doni suport al model de pagesia familiar, adreçada als professionals amb la distribució dels ajuts per a les persones i no exclusivament a les superfícies o caps de bestiar. Per acabar, van exigir la simplificació i desburocratització de la gestió del control dels ajuts.
