febrer 2026
Christophe Hansen, comissari europeu d'Agricultura i Alimentació
La pròxima PAC 2028-2034 pot incloure mesures específiques per als països mediterranis, l’agricultura dels quals està més afectada pel canvi climàtic que la del nord d’Europa?
El canvi climàtic no és un escenari llunyà. Ja està configurant la realitat quotidiana de la pagesia, i enlloc més visiblement que a les regions mediterrànies com Catalunya. Em prenc seriosament la feina que ha fet Unió de Pagesos per fer visible aquesta nova normalitat, traduint-la en pèrdues d’ingressos, riscos de producció i abandonament de terres.
La idea de la pròxima PAC és simple: objectius comuns, solucions locals. La protecció dels sòls, la salvaguarda de les vies navegables i la preservació de les zones humides continuen sent objectius europeus, però els estats membres i les regions definiran la millor manera d’aconseguir-los.
A Catalunya i altres regions del sud, la desforestació ha augmentat a causa de l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia, cosa que ha provocat una massa forestal que dificulta l’extinció d’incendis. La Unió Europea no hauria de preveure mesures més específiques per a aquests problemes?
He vist de primera mà com l’abandonament de terres està remodelant profundament els territoris rurals. A Catalunya, el vincle entre la desaparició de granges i l’escala dels incendis forestals ja no és teòric, és visible cada estiu. Unió de Pagesos ha encertat en insistir-hi: quan la pagesia abandona l’activitat, els paisatges es tanquen, els boscos esdevenen continus i els incendis s’estenen amb una força devastadora.
Mantenir l’agricultura lligada a la terra i al territori no és només una necessitat econòmica; és la política de prevenció d’incendis a llarg termini més eficaç. La resposta ha d’anar més enllà de l’extinció d’incendis d’emergència i centrar-se a mantenir la pagesia i el bestiar al territori. La futura PAC fa exactament això mantenint un suport estable a la renda, eines de crisi i ajudes a la inversió, incloent-hi pagaments específics per a zones amb restriccions naturals com ara regions de muntanya o remotes.
Però hi ha un altre factor decisiu que hem d’abordar: el relleu generacional. A Catalunya, com en moltes regions, l’envelliment del camp és una de les majors vulnerabilitats. Sense pagesia jove, no hi ha gestió del territori a llarg termini ni prevenció eficaç d’incendis.
L’aplicació de clàusules mirall és una de les demandes d’Unió de Pagesos per resoldre la competència deslleial de les importacions de fora de la UE. Com abordareu això?
Havent crescut en una granja, sé com de profundament es percep la competència deslleial en l’àmbit del camp. Unió de Pagesos ha estat molt coherent en aquest punt, i la seva posició reflecteix una preocupació compartida per molts pagesos catalans: la competència només funciona si les normes són justes i coherents. Quan la pagesia ha de respectar uns estàndards ambientals, sanitaris i de benestar animal elevats, mentre que les importacions produïdes amb estàndards inferiors entren al mateix mercat, el sistema perd credibilitat.
Estic totalment d’acord que la PAC per si sola no pot resoldre aquest problema. És per això que, juntament amb la PAC, estem reforçant l’Organització Comuna de Mercats i altres instruments de mercat. L’objectiu és clar: protegir els ingressos dels agricultors, garantir una competència justa i mantenir uns estàndards de producció elevats.
Des d’Unió de Pagesos, també proposem que sigui la Comissió Europea, i no cada estat individual, qui avaluï i aprovi els productes fitosanitaris perquè es puguin utilitzar a tots els països dins de la mateixa zona, ja que actualment cada estat els ha d’aprovar, cosa que comporta retards en el seu ús i augmenta la pèrdua significativa de productes disponibles. Com avalueu la proposta?
El meu plantejament és clar: els requisits ambientals i sanitaris han de funcionar a favor de la pagesia, no en contra seva. No es pot demanar als pagesos que facin front a la pressió climàtica, les plagues i les malalties mentre les eines de les quals depenen es tornen més lentes o més difícils d’accedir. Per això, el desembre passat, la Comissió va proposar un paquet específic per racionalitzar i simplificar la legislació de la UE sobre seguretat alimentària i de pinsos. És una resposta concreta al que la pagesia, inclosa Unió de Pagesos, han estat demanant.
El paquet fa tres coses importants. En primer lloc, accelera l’accés al mercat dels biopesticides, de manera que els pagesos puguin utilitzar eines més segures i efectives més ràpidament. En segon lloc, els garanteix que disposin d’unes eines completes i pràctiques de protecció de cultius, adaptades a les necessitats reals de producció. En tercer lloc, fa que els procediments de renovació de pesticides i biocides siguin més específics, eficients i ràpids, reduint la càrrega administrativa per a les autoritats nacionals.
La pròxima PAC reconeixerà plenament l’estatus de l’agricultor actiu professional, la majoria dels ingressos del qual depenen del sector? Quines polítiques té Europa per garantir que l’agricultura familiar no desaparegui?
Aquesta pregunta ressona profundament amb mi i el meu recorregut personal. També sé que és central a Catalunya. Aquí, les explotacions familiars són més que unitats econòmiques: mantenen els pobles vius, preserven els paisatges i transmeten coneixement i identitat a través de generacions. Quan desapareixen, territoris sencers s’afebleixen.
La PAC està dissenyada tenint en compte aquesta diversitat i amb un fort enfocament en l’agricultura familiar. Les propostes per al pròxim període de programació simplifiquen encara més el suport a les petites i mitjanes explotacions agràries mitjançant règims simplificats que són més fàcils d’accedir-hi i més ben adaptats a aquells que depenen de l’agricultura per a la seva subsistència. També hem proposat una definició més clara de qui hauria de ser el beneficiari del suport a la renda de la PAC per garantir que les entitats no agrícoles, com ara les societats anònimes, ja no absorbeixin el pagament destinat a les comunitats agrícoles.
