juny 2026
El Joan Prat i la Fàtima Brunet a l'obrador amb el molí Astiré amb pedra de granit, on transformen els cereals en farina.
CARMINA MARSIÑACH– Sant Pere Sallavinera (Anoia)
Fa gairebé 20 anys que el Joan Prat, pagès i ramader de Sant Pere Sallavinera (Anoia), va decidir fer-ho diferent i passar de manera progressiva a l’ecològic. A casa es dedicaven al cultiu de l’ordi i el blat: “Hi va començar a haver resistències als herbicides i d’aquí em va néixer la inquietud per intentar canviar alguna cosa”, explica. Conèixer la Fàtima Brunet, la seva actual parella, va suposar un punt d’inflexió. Va ser ella qui el va animar a fer el pas i van començar a formar-se a l’Escola Agrària de Manresa, que segons el Joan ha estat un referent en producció ecològica, i assegura que conèixer altres finques com la de Cal Pauet de l’Espunyola (Berguedà) o la del Martí Verdés d’Estaràs (la Segarra) també van ser una gran font d’inspiració.
Avui dia ja treballen 115 hectàrees de cultiu ecològic. Un dels principals reptes va ser començar a implementar la rotació de cultius amb cultius que fossin rendibles. Segons expliquen, aquesta pràctica és essencial en agricultura ecològica perquè, en no utilitzar adobs químics ni nitrogenats, cal mantenir la fertilitat de la terra de manera natural. Per això van apostar pels llegums, que tenen la capacitat de fixar nitrogen al sòl a través de les arrels, i aquest nutrient pot ser aprofitat pel cereal l’any següent. A més, la rotació també ajuda a evitar l’esgotament del sòl i a controlar les males herbes. En un principi van provar de cultivar el cigronet de l’Alta Anoia i l’espelta. “Els blats antics tenen la canya més alta i competeixen millor amb les males herbes”, explica la Fàtima. També van incorporar la llentia pardina, una varietat que s’havia adaptat bé al territori, tot i que els darrers anys de sequera han dificultat les produccions de llegums.
TANCAR EL CERCLE • Des del principi van tenir clar que volien arribar al client final i tancar el cercle. Per aquest motiu, el 2013 van crear l’empresa Fruits del Secà. No volien dependre dels preus imposats per intermediaris i distribuïdors. Eren conscients que la producció de blats antics és inferior i, per tant, volien donar valor afegit al seu producte final i vendre’l directament. “D’aquesta manera estem segurs que mai vendrem per sota de preu de cost. No tindria sentit fer-ho”, assegura la Fàtima.
Per arribar al client final, van decidir transformar el cereal en farina i comprar el seu propi molí. Amb els anys han vist créixer l’interès dels forns per les farines naturals i els pans artesans, i també han descobert que les varietats antigues per les quals van apostar, com la xeixa o el blat egipci, perquè s’adaptaven més bé al territori, a més, tenen millor qualitat nutricional. “Són pans més digeribles i més bons”, diuen.
Després de provar diferents models, es van quedar amb el molí Astrié amb pedra de granit, que treballa més lentament, però té l’avantatge que escalfa menys la farina i conserva millor els nutrients.
Tota la farina que fan és sota comanda i han complert amb l’objectiu de donar sortida a tota la seva producció. “Estem molt contents. La nostra intenció és ampliar una mica l’obrador i quedar-nos un altre molí. No per fer més clients, sinó per no haver-hi de ser tantes hores”, reconeix la Fàtima. Són dels que creuen que a Catalunya hi ha d’haver molts pagesos que facin farines bones i al mateix temps cuidin el territori.
Els últims anys de sequera han estat complicats i han suplert la falta de gra comprant-ne a altres productors catalans o nacionals amb segell ecològic per poder abastir els forns per als quals treballen.
ELS MENJADORS COM A SORTIDA • Amb els llegums va ser més fàcil arribar al consumidor final perquè tan sols havien de netejar-los i envasar-los. Amb els menjadors escolars que apostaven per l’ecològic van trobar una bona sortida per a la seva producció. I van obrir un nou obrador per evitar que continguessin traces de gluten pel contacte amb la farina o els cereals i fossin aptes per a celíacs.
El fet d’apostar per la comercialització del producte ha creat nous llocs de treball. A banda del Joan, la Fàtima va deixar la feina d’informàtica per dedicar-se al projecte i han pogut contractar un treballador i un alumne de pràctiques. “Donar un valor afegit al producte és més feina, però també arrela més gent al territori”, diu la Fàtima, que recorda que fa quinze anys només portava la finca el Joan amb l’ajuda del seu pare i ara dona feina a tres persones.
Fa poc més d’un any van posar en marxa l’explotació de porcí ecològic, una part a l’aire lliure.
PORCÍ ECOLÒGIC A L’AIRE LLIURE • Després de tot un periple burocràtic de 12 anys, fa poc més d’un any van aconseguir totes les llicències i permisos per tirar endavant un dels altres somnis que tenien: posar en marxa la producció de porcí ecològic. Ha estat un llarg camí, però el Joan veu el got mig ple: “Ha estat un procés dur, però també ens ha permès aprendre moltes coses. Hem anat a veure explotacions de França, que ha estat un mirall en producció porcina ecològica”, explica el Joan. Aquesta vessant ramadera els complementa amb la terra que porten, els grans trencats que netegen per fer farina els aprofiten per alimentar els porcs, i els fems, per adobar la terra. “És una manera de tancar el cercle i no crear residus”. De moment tenen 12 truges i capacitat per a 22. En un futur, els agradaria vendre directament la carn i ara estan estudiant com fer-ho. Una part dels porcs viuen a l’aire lliure, en diferents parcel·les i van rotant per fomentar la regeneració del sòl, un sistema més respectuós amb el medi ambient i el benestar animal.
També els agradaria arribar a fer agricultura regenerativa, encara que a les zones de secà els limita molt l’aigua. Al Joan i a la Fàtima els agrada obrir les portes de casa seva: “Estem contents dels nostres errors i els nostres encerts. Si algú ve aquí i li agrada el que fem i som una font d’inspiració, estarem molt contents”. El Joan defensa que l’agricultura ecològica permet oferir més qualitat encara que amb menys quantitat. “És difícil, però pot ser una manera viable de començar per a la gent jove”, conclou.
