abril 2019
Gabriel Borràs (Barcelona, 1964), responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va explicar el 26 de març, a la Casa de l’Agricultura de Barcelona, l’impacte de l’escalfament global en tres conques catalanes i el resultat de proves pilot d’adaptació al sector agrari. Va explicar que els estudis també demostren que l’activitat de la pagesia ajuda que s’absorbeixi CO2. Amb tot, Borràs, és clar sobre el que toca fer: “Cal deixar de cremar combustibles fòssils”
Sobre l’impacte del canvi climàtic a Catalunya, heu estudiat els cabals en capçalera de la Muga, el Ter i el Segre. Quins són els resultats?
Del 1950 fins ara detectem una reducció significativa dels cabals en les capçaleres de tots tres rius. La reducció oscil·la entre el 18 % del Noguera Pallaresa i el 2 % del Segre en capçalera, al voltant del 40 % del Ter, a Ripoll, i quasi el 49 % a la Muga-Boadella. Causes: increment de la temperatura mitjana, mínima i màxima —i això té com a conseqüència l’increment de l’evaporació, tant sigui als embassaments, llacs i la mateixa pel·lícula del riu, com, sobretot, la transpiració vegetal de conreus i masses boscoses—; reducció molt significativa de la precipitació a la gran fàbrica d’aigua de Catalunya, els Pirineus, sobretot a l’hivern i reduccions dràstiques a l’estiu. Són les úniques causes de reducció de la conca del Segre en capçalera i gairebé del tot al Ter. Però els cabals de la Muga s’han reduït molt més de l’esperable, perquè té un caràcter d’elevadíssima mediterranïetat, no té aportació de neu; hi ha exercit un paper fonamental l’increment del bosc —un 20 % més de superfície en 30 anys— a la capçalera.
BOSCOS • Poseu l’accent en la gestió forestal per garantir els cabals.
Des del punt de vista del cicle de l’aigua, no es pot fer planificació forestal i hidrològica separadament. Manca gestió forestal a la majoria de boscos de Catalunya i això va en detriment, no només de l’aigua en cabal, sinó dels serveis ecosistèmics que representen els boscos en general. El fet de tenir molts exemplars per hectàrea suposa molta competència entre els arbres pels pocs recursos que hi ha, sòls prims, amb poca matèria orgànica, manca de pluja i competència per la llum solar. Tot això fa que aquests arbres siguin més vulnerables a l’eixut, als incendis forestals i a les plagues. I els estudis ens diuen que els boscos catalans estan consumint menys CO2, perquè no són tan joves, no són tan vigorosos en creixement i per una manca de gestió forestal.
CONREUS • Els conreus estan prenent importància en l’absorció de CO2 a Catalunya?
L’anàlisi de l’IRTA diu que els paisatges agroforestals de la Catalunya interior i la més seca, on hi ha aquesta combinació de conreus i bosquines (pi blanc i carrasques) que havien estat camps de conreu, els conreus de vinya i olivera tenen una capacitat d’embornal superior a aquestes bosquines. Un bon conreu del sòl d’aquestes zones fa que tinguin més capacitat d’absorció de carboni. Si el mosaic agroforestal sempre s’ha defensat per la biodiversitat, ara un nou factor per afegir per defensar aquests paisatges treballats i gestionats és la capacitat d’absorció de carboni.
Quines mesures aconselleu per reduir l’impacte del canvi climàtic als conreus?
L’IRTA ha tret resultats en parcel·les de blat de moro tant al Baix Ter com a la Plana litoral de la Muga, amb estalvis d’aigua del 20 i el 30 % d’aigua en un estudi de quatre campanyes i ha obtingut les mateixes produccions que en el reg tradicional. El sistema és el Giroreg i és de poca sofisticació: les parcel·les disposaven d’uns sensors d’humitat del sòl a 15 i 20 centímetres de la superfície. Amb aquesta humitat del sòl combinada amb l’estat fenològic de la planta i les previsions meteorològiques de la setmana següent (temperatura, precipitació i irradiació solar), es feia un model amb la dotació de reg màxima necessària durant la setmana següent. Recomanacions que serveixen tant per a reg a manta, gota a gota o per aspersió. La producció és gairebé la mateixa, una mica superior amb el Giroreg, però la rendibilitat econòmica és un 8 % superior per la reducció de costos energètics i d’aigua.
RAMADERIA • Defenses un canvi de paradigma ramader.
Considerem que un model més adaptatiu, menys vulnerable als impactes del canvi climàtic i que té externalitats positives és la ramaderia extensiva. Dona sortida a la gent que vol viure allí on ha nascut (amb una tasca diferent a l’entorn del turisme i l’esquí). Planteja l’accés a la terra, els pastors han de tenir accés als prats o a parcel·les on puguin pasturar. Suposa una aportació continuada de matèria orgànica als sòls, la necessitem per la capacitat d’absorció de diòxid de carboni. Aquesta ramaderia controla l’expansió de l’embosquinament. Crea economies locals. El que no pot ser és que l’Associació de Ramaderes de Catalunya hagi de fer campanyes de crowfunding per recaptar diners per pagar-se un veterinari.
El mercat no valora la funció social i ambiental de la pagesia
Si agafes els 32.000 quilòmetres quadrats de Catalunya, entre superfície forestal i agrària útil suposa el 94 % del país, el 6 % restant és urbà o improductiu —infraestructures del transport. En aquest 6 %, hi vivim el 85 % de la població, i en aquest 94 %, el 15 % de la població. El 85 % de la població viu alienada del 15 % i això dificulta la comprensió del canvi climàtic. El 85 % de la gent que se’n va de vacances i veu un paisatge en mosaic i endreçat ha de ser conscient que això té un cost, això val diners. En un model ideal, les ramaderes no estarien demanant diners per pagar el veterinari.
Cal un pacte entre la ciutat i el camp.
La Comissió Europea està obsessionada en això de les ciutats intel·ligents. Està molt bé, però el dia que el Llobregat i el Ter no portin aigua, aquesta ciutat no serveix de res. I el dia que no sapiguem què mengem i d’on vé, el mateix, perquè si el Segre col·lapsa, desapareix el 40 % del que entra a Mercabarna. Sense rius no tindràs aliments. En un context on el comerç de mercaderies és el que més contribueix a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, com més sobirans siguem alimentàriament, menys vulnerables serem al canvi climàtic. Als entorns urbans, cal ser conscients que els territoris interns, amb mancances d’infraestructures i de serveis, són els que ens subministren menjar, productes de la fusta, lleure i cultura. I això passa per un pacte i, per a mi, aquest pacte passa per un rebut de l’aigua, per exemple, sobre gestió forestal en capçalera.
L’Administració pot fer més per implicar totes les parts?
El coneixement que tenim sobre el canvi climàtic a Catalunya és envejable, poques nacions del sud d’Europa poden dir que han fet tres informes sobre el canvi climàtic i que tenen una llei del canvi climàtic. Catalunya té coneixement sobre el canvi climàtic i ara aquest s’ha de traduir en polítiques concretes, polítiques de gestió, de fiscalització positiva i negativa, d’implementació de bones mesures i frenar les que contravenen la lluita contra el canvi climàtic. La possibilitat de tenir un fons propi de gestió del canvi climàtic a través de la Llei de canvi climàtic ens ha d’ajudar molt amb impostos als turismes i furgonetes./Albert Garcia
