maig 2025
El pagès i soci de l'ADV de Conreus Herbacis Sostenibles, Pep Gual, i la tècnica de l'ADV, Sara Vila, col·locant una de les capsetes amb capolls de sírfids
MARIA CARRERAS La pagesia que es dedica als cultius extensius busca cada vegada més gestionar les finques de manera més sostenible. Hi té a veure la limitació de fitonsanitaris autoritzats, i també una major consciència mediambiental, però és que, a més, els resultats són bons: millors rendiments i menys costos.
És el cas de Pep Gual, cerealista de Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra) que treballa amb producció integrada, i que des de fa tres campanyes utilitza sírfids —un insecte semblant a la vespa— per combatre biològicament el pugó a la colza. “S’han anat prohibint molts
productes i ens queden poques eines per combatre plagues; a més, els pocs insecticides que ara hi ha al mercat maten tanta o més fauna auxiliar que la que necessitem que combatin”, argumenta.
Està content amb els resultats i no ha hagut d’ensulfatar: “La gràcia de no ensulfatar és que la fauna auxiliar que conserva t’ajuda tant o més que els sírfids que tu alliberes. El cultiu està més equilibrat, més en harmonia”. Tenint en compte la demanda creixent d’aquest tipus de tècnica, els socis de l’Associació de Defensa Vegetal [ADV] de Conreus Herbacis Sostenibles de la Catalunya central, impulsada per Unió
de Pagesos el 2019, han decidit enguany fer una compra conjunta per aconseguir millor preu en l’adquisició de l’insecte. “Aquest any es tractaran amb sírfids un total de 250 ha de 18 socis de l’ADV, d’un total de 75 socis, 19 dels quals tenen la producció certificada pel Consell
Català de la Producció Integrada”, explica la tècnica de l’ADV, Sara Vila.
Com actua el pugó • “Aquesta campanya sembla que no hi haurà problemes de pugó, però les tres últimes n’hi hagut molts a causa de la sequera, perquè aquest insecte ataca les plantes, sobretot, si estan patint”, diu en Pep. I la Sara afegeix: “Una colònia de pugó es reprodueix
molt ràpidament i absorbeix tota la saba fins a matar la planta”. I el pagès il·lustra: “Amb una incidència alta de pugó et pot quedar la producció a zero. Fa dos anys, que n’hi va haver molt, qui no va tractar, no va collir res; i qui va fer-ho, aplicant dos o fins i tot tres tractaments, va collir molt poc”. “De fet, si comptes el cost dels tractaments i la diferència que tens de producció, potser no et surt ni a compte, tractar”, opina la tècnica de l’ADV.
Com actuen els sírfids • Les larves de sírfid són les qui s’alimenten de pugó —una única larva pot menjar-se’n una colònia—, els adults només mengen pòl·len.
En Pep explica com els introdueix a la finca: “Arriben en caixetes amb 150 capolls, amb un ganxo per penjar-les a la planta. Amb una incidència normal de pugó, la dosi recomanada és de dues caixes per hectàrea. Jo les deixo a les plantes perimetrals; no cal endinsar-se
perquè ells ja arrenquen el vol i van a buscar la colònia de pugó per pondre-hi els ous; així garanteixen que les futures larves tindran aliment. Enguany posaré 120 caixetes per cobrir 60 ha.”.
A més, per afavorir la presència espontània de sírfids, en Pep deixa els marges vius, amb flor, perquè els adults trobin més pòl·len. “Abans d’optar per pràctiques com aquesta, ho matava tot, i ara només faig una miqueta la franja de la vora perquè em va millor per segar, però deixo que a la resta hi creixi la flora auxiliar espontània”.
Trobar el moment oportú • El que s’està estudiant ara des de l’ADV és el moment òptim per alliberar els sírfids. “Les cases comercials recomanen instal·lar les caixetes quan comença la floració. Però, si no hi ha pugó, quan comencin a aparellar-se pondran els ous a un altre
lloc on en trobin per garantir aliment per a la larva. I si esperem a veure pugó al cultiu, correm el risc que la plaga ja estigui massa instaurada”, argumenta la Sara. I en Pep afegeix: “A més, els factors ambientals són imprevisibles i fan que el pugó cada any arribi en un moment diferent”.
Altres tècniques • Aquest any, en Pep també està fent proves amb marietes en camps diferents per analitzar quin resultat dona cada insecte: “La marieta menja pugó, tant la larva, com l’adulta. A més, també pot menjar altres insectes o pòl·len si no troba pugó; per tant, té
menys números que hagi de marxar del lloc on l’alliberes”.
I no només això: “Al perímetre de les finques he sembrat una varietat més primerenca de colza, que floreixi una mica abans, perquè el meliguete —un insecte que també afecta la colza— s’entretingui amb les primeres flors sense que afecti el brot floral de la varietat principal, a la vegada que les flors també són un reclam per als sírfids”.
Una eina prioritària • En Pep valora els resultats de l’alliberament de sírfids per combatre el pugó: “Millora el rendiment i redueix els costos, ja que minimitza els tractaments. Surt més barat un alliberament de sírfids que dos tractaments insecticides, a part del mal que
fas al cultiu amb el tractor quan entres a fer una aplicació”. Si bé considera que és una eina que cal prioritzar, no descarta haver de recórrer a la lluita química en campanyes complicades: “Crec que la lluita haurà de ser híbrida. Sempre que és pugui lluitar només amb tècniques
biològiques, molt millor. Però hi haurà anys que no n’hi haurà prou”.
El que és evident i que en Pep i la Sara comparteixen és l’error consistent en la pràctica sistemàtica d’ensulfatar preventivament: “Molts pagesos hi estan mal acostumats, tot i que sigui un any amb molt poca o pràcticament gens d’incidència de plagues com aquest. Això és
un gran error”.
