setembre 2025
El ramader Abel Peraire amb alguns dels caps de bestiar del ramat del Soler de n'Hug, a Prats de Lluçanès (el Lluçanès).
PEP CORRAL · Que no tots els estómacs tenen el mateix grau de tolerància a la llet fresca no és pas cap secret. Des de sempre, són moltes les persones que, malgrat no patir intolerància a la lactosa com a tal, han dit allò de “a mi la llet no se’m posa gaire bé”. El que potser no sabien, però, era que aquesta mala digestió pot tenir una causa i un factor vinculats a una particularitat genètica natural en alguns individus de l’espècie bovina.
Per això, ara fa tres anys, la finca el Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès (Lluçanès) es va aliar amb l’empresa làctia La Torre d’en Roca de Sallent (Bages) per a la producció i venda de llet A2, un aliment més digerible per a persones amb problemes lleus per processar la llet convencional. La causa rau, precisament, en la betacaseïna que dona nom a aquesta varietat, l’A2, present de manera natural en els gens d’alguns animals. En alguns altres, en canvi, el gen predominant és l’A1, el que sol estar present en la majoria de la llet que bevem avui dia.
Dos tipus de vaca i dos tipus de llet diferents però igualment saludables i d’una qualitat excel·lent, tal com subratlla l’Abel Peraire i Soler, un dels responsables del Soler de n’Hug. “L’A2 no és ni millor ni pitjor que la llet convencional, és una alternativa perquè la gent a qui li costa digerir-la en pugui seguir prenent”, diu Peraire, sense haver de recórrer a alternatives com ara llets sense lactosa o les begudes d’origen vegetal.
Tal com passa amb la llet convencional, afegeix, a banda de la seva venda en ampolles per al consum fresc i directe, aquesta llet també es pot trobar, sota l’etiqueta de La Torre d’en Roca, en forma de iogurt o quèfir, sempre en botigues de proximitat i petites cadenes de supermercats d’àmbit local.
Per fer la transició de produir un tipus de llet a una altra, afegeix el ramader, va caldre analitzar genèticament els caps del ramat de 60 vaques de la finca i distingir quines eren portadores del gen A2 i quines ho eren de l’A1. A partir d’aquí, i un cop identificades, el següent pas va ser prioritzar fer reproduir els animals portadors del primer tipus a l’hora de renovar el ramat i, així, fer-ne una substitució progressiva.
UN PROCÉS NATURAL • Les diferències respecte de la llet convencional són mínimes, tal com explica Peraire, tan pel que fa al gust, l’aspecte i la textura de la llet com pel que fa als mètodes de treball que cal seguir per aconseguir cada litre. “No canvia res, és un procés natural que només depèn de la vaca”, resumeix.
L’alimentació i el maneig de la seixantena de vaques de munyir de què disposa el Soler de n’Hug, doncs, és similar al que es pot produir en qualsevol altra granja lletera de casa nostra. Això sí, amb una particularitat que defineix l’estil i la manera d’entendre l’ofici de la finca: tot el farratge que mengen els animals ha sortit dels camps del Soler de n’Hug, de manera que aconseguim un circuit de producció tancat. “Els remugants son uns animals molt arrelats al territori i la nostra voluntat és poder seguir vivint i treballant des de la nostra terra”, explica Peraire per resumir la seva filosofia de treball.
Una filosofia que, alhora, passa també per treballar amb ramats petits i amb venda en circuit curt, evitant la ingerència de les indústries de grans dimensions i intentant conservar més marge de maniobra i la màxima llibertat de moviment possible per a l’explotació.
ALTRES ORIENTACIONS • A banda de la cria de boví i la producció de llet, el negoci del Soler de n’Hug passa també per la cria d’una trentena de truges en cicle tancat i d’un ramat d’unes 800 ovelles per a la cria i venda de xai. Dues potes més de negoci, aquestes, que com en el cas de les vaques de llet, també neixen, creixen i fan vida a les instal·lacions de la finca i s’alimenten, en bona part, dels cereals i farratges que produeixen els seus camps.
Per al maneig complet de la cria i la comercialització del xai, a més, la finca va incorporar ara fa prop de deu anys un escorxador de proximitat de baixa capacitat que alimenta la demanda de venda a particulars i restauració. Una eina pionera que en el seu moment va ser considerada com el primer escorxador d’aquest tipus instal·lat i certificat a Catalunya i, alhora, una via del Soler de n’Hug per seguir mantenint-se lluny de les dinàmiques industrialitzades.
Aquesta eina, però, subratlla Peraire, funciona únicament per al bestiar oví, fet que obliga l’explotació a recórrer als serveis d’escorxadors externs propers en el cas del bestiar porcí i del boví.
UN MODEL FAMILIAR • Parlar de la finca el Soler de n’Hug és parlar, inevitablement de la família Soler, masovers de l’explotació des de l’any 1906. “Els meus germans i jo som la cinquena generació de la família que treballa al mas”, explica l’Abel Peraire, que a banda d’amb els seus dos germans, comparteix hores de feina i tasques a l’explotació amb el seu pare i el seu oncle.
Al cicle productiu en boví lleter, porcí i oví, ara fa tres dècades que la família hi va afegir El Taulell del Soler, una carnisseria pròpia a Prats de Lluçanès, gestionada per la mare dels Peraire, des de la qual van poder donar sortida a la carn i embotits de l’explotació i, alhora, mantenir un contacte directe i personal amb el veïnat pradenc.
Com a complement de la botiga, més recentment, la finca ha incorporat també altres experiències i serveis. És el cas, per exemple, de les visites a la granja per a grups i particulars o, l’any passat, l’obertura de l’aula Pilar Pujols i Argerich a l’antiga païssa del Soler de n’Hug i batejada en honor a l’àvia dels Peraire, una persona molt coneguda a la comarca i figura clau en l’evolució de la finca.
Aquesta aula, afegeix el ramader, té com a objectiu obrir les portes de l’explotació a persones i empreses de dins i fora de la comarca i oferir un espai on poder dur a terme tota mena d’actes, des de tastos fins a presentacions de llibres, tallers, xerrades o formacions.
