juny 2019
Olga Barrero i Pol Gordo amb dues de les seves gallines ponedores i, al fons, les alpaques que usen per fer fora els depredadors naturals
Què hi fan dues alpaques pasturant en una granja a Sant Feliu de Pallerols? Segurament aquesta pregunta se l’ha fet més d’una persona que les hagi vist en els prats a tocar de la carretera o les hagi trobat, de fons, en anar a comprar ous al Mas Castanyer, en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
L’Adrià i el Floquet —així es diuen els dos camèlids— formen part del paisatge d’aquesta explotació que va arrancar fa una mica més de quatre anys i que, actualment, compta amb un cens d’unes 1.200 gallines ponedores actives i una producció mitjana d’unes 2.300 dotzenes mensuals d’ous.
La clau del model de la granja, explica Pol Gordo, copropietari del negoci juntament amb Olga Barrero, és assegurar que les gallines puguin moure’s amb llibertat pels patis i alimentar-se amb les herbes i els nutrients del sòl garrotxí. Dos elements que, diu, es traspassen al producte final, fet que diferencia i personalitza el sabor, el color i les propietats dels ous.
I és precisament aquí on entren en joc les dues alpaques: per protegir les aus que passen bona part de la jornada voltant pels prats de la finca dels atacs dels depredadors naturals que envolten les set hectàrees de terreny de l’explotació, sis d’aquestes dedicades a la producció i una setena de superfície boscosa.
ESTUDI DE LA UAB • La idea de l’ús dels dos mamífers andins per protegir les ponedores, però, no és dels propietaris de la granja. Tal com recorda Pol Gordo, poc després que la granja obrís portes van rebre el contacte del departament de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), propietaris legals de les alpaques. L’oferta era tan clara com inusual: participar en un estudi per demostrar la capacitat d’aquests animals en tasques defensives gràcies al seu caràcter territorial. Un projecte, aquest, que més tard va acabar sent nominat als Premis a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) del 2017.
El fet que Mas Castanyer es dediqués a la producció ecològica i permetés a les gallines campar a l’aire lliure i que l’explotació estigués al mig d’una zona boscosa i rica en espècies depredadores com és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, recorden els propietaris, van ser la clau que els va fer ser els escollits.
També hi va influir el clima propi de la zona, similar al de les terres de Cantàbria on s’hi ubica la granja d’on provenen les dues alpaques de l’estudi, una de les poques dedicades a la cria d’aquests animals que hi ha a l’Estat espanyol. Un detall, aquest, important per intentar facilitar el màxim possible la seva adaptació al nou entorn.
Des d’aleshores, a mitjans de l’any 2016, l’Adrià i el Floquet s’han encarregat de tenir cura de les gallines, tot i que amb un èxit, apunten Gordo i Barrero, relatiu. Així, expliquen que des que les gallines conviuen amb els nous convidats els atacs de depredadors terrestres, sobretot guineus que excavaven túnels per entrar a la granja, s’ha vist eradicat. Ara bé, l’acció de les alpaques queda coixa quan les incursions arriben de depredadors aeris, com ara els astors o els trencalossos, casos en què no hi poden fer res.
Malgrat que la iniciativa no funcioni al cent per cent els propietaris de Mas Castanyer no es plantegen prescindir dels camèlids, als quals veuen ja com una part més de la finca. És més, Gordo destaca la bona adaptació dels mamífers a la granja i apunta que mantenen una bona relació amb les gallines fins al punt que, diu, sovint se les pot veure interactuant amb tota normalitat amb els andins i, fins i tot, les aus els netegen habitualment la part baixa de les potes a cops de bec.
Les primeres conclusions d’aquest estudi queden pendents, ara, d’una segona fase per tal de determinar i, si pot ser, documentar, les estratègies per foragitar els atacants que apliquen les alpaques, ja que, tot i que els amos del mas diuen haver notat els efectes de la seva presència, el seu comportament encara manté alguns interrogants oberts.
VENDA DIRECTA • La convivència entre els exemplars d’alpaca —tots dos mascles— i les gallines és només una anècdota dins el dia a dia d’un negoci que fa bandera de la producció ecològica i de la proximitat encara que això impliqui treballar amb menys gallines i, lògicament, un volum de producció més reduït que el d’una producció industrial.
“Si treballéssim com una granja convencional, amb la població que tenim no ens sortirien els números. Som conscients que juguem en una altra lliga i ens hi hem d’adaptar”, explica Gordo. Per aquest motiu, afegeix, la granja ja va néixer amb una estructura tan prima com fos possible amb només ell i Olga Barrero repartint-se tots els papers de l’auca, des de tenir cura dels animals fins recollir, empaquetar i distribuir els ous entre els compradors. Tot plegat, subratlla, amb la filosofia de no haver de dependre d’intermediaris i extreure el màxim benefici de cada dotzena.
Per això, expliquen, han optat per la via de la venda directa sense haver de recórrer a passos intermedis, tant a restaurants i cooperatives de consum com a botigues especialitzades, principalment repartides entre locals de les comarques de la Garrotxa i el Vallès Occidental. També la venda a particulars directament des de la granja exerceix un paper en el funcionament del mas, tot i que quasi testimonial. “Estem oberts al públic per a la venda, no tenim res a amagar”, diu el copropietari de Mas Castanyer que, malgrat tot, matisa que la seva no és una finca rural i que no hi fan visites enfocades al sector turístic. “El del turisme rural és un sector que, almenys de moment, no ens interessa”, conclou. / Pep Corral
