agost 2015
MARIA CARRERAS · Calonge de Segarra (Anoia)- Un sistema per millorar la fertilització dels cultius és la instal·lació d’un conductímetre a la cisterna d’aplicació de purí. En Ramon Parés i en Jordi de Solà són dos joves cerealistes de Conill (nucli que pertany a Pujalt, a l’Anoia), veïns de tota la vida, i socis de l’empresa de serveis De Solà – Parés SL, constituïda el 2007. De la mà del Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya [GESFER] del Departament d’Agricultura va ser com van assabentar-se, fa quatre anys, de l’existència d’aquests aparells, que els hi van proporcionar per acurar els resultats dels camps d’assaig que tenien. En Ramon reconeix que no es tracta d’un sistema gaire estès: “Una mica és per desconeixement, una mica per preu i una mica perquè tota la vida s’ha funcionat sense i hi ha la sensació que no fa falta”. I afegeix: “Jo crec que val la pena perquè realment és útil”.
FUNCIÓ I TIPUS • “El conductímetre, juntament amb el controlador (petit ordinador que s’instal·la a la cabina del tractor), mesura la conductivitat elèctrica del purí i et permet saber quantes unitats de nitrogen conté per metre cúbic i també fa una estimació del fòsfor i del potassi”, explica en Ramon. I és que pot tenir composicions molt diferents: “En granges de mares, moltes vegades, només hi ha 0,5 kg/m3 de nitrogen, en canvi, en granges d’engreix pot arribar als 5 kg/m3. En el primer cas, es tracta pràcticament d’aigua. Coneixent la composició del purí, doncs, pots ajustar-ne el preu”. I a partir d’aquí cal decidir quantes unitats de nitrogen es volen aplicar: “El nitrogen és un element lixiviable, i tant n’hi ha molt com n’hi ha poc, depèn de les pluges, de la temperatura… Per això, el pagès ha de saber les unitats que vol aplicar en funció del cultiu, de la producció que en vol treure, del cultiu anterior, i de la tolerància legal. Un cop determinades, el conductímetre les calcula amb exactitud”.
Els conductímetres, que estan connectats a la cisterna del purí, et proporcionen una lectura instantània. N’hi ha de dos tipus: els de dosificació manual i els de dosificació automàtica. En els primers, és el pagès qui decideix el tipus d’aplicació; en els segons, en Ramon explica: “Et permeten programar les unitats de nitrogen que vols aplicar; entres les dades de l’amplada de treball, i anant a la velocitat que et sembla, la cisterna tira les unitats que li has programat sense que hagis d’estar pendent de res. Això és perquè incorpora un cabalímetre que calcula el purí que surt i una aixeta reguladora hidràulica”. I afegeix: “Normalment, els conductímetres amb dosificació automàtica van associats a un aplicador de màneges o de discos, perquè amb vano és més complicat, ja que l’amplada de treball varia segons l’espessor del purí, de si fa vent… A més, amb aquests aplicadors no hi ha solapament del purí i queda molt ben aplicat. Amb vano és difícil que no se’t solapi i a les vores sempre n’hi arriba menys”.
BENEFICIS • El fet de disposar de la informació que et proporciona el conductímetre aporta encert a les decisions referents a la gestió del cultiu: “Permet fer una fertilització ajustada a les necessitats del sòl i del cultiu perquè saps el que estàs tirant. Sense conductímetre, és purament intuïtiu”. I també comporta un cert estalvi: “El fet d’ajustar les unitats és important perquè tenen un cost de diners, d’hores… I, per altra banda, la fertilització química és molt cara: fertilitzar una hectàrea, entre fons i cobertora, et pot costar entre 100 i 200 euros/hectàrea, i l’orgànica és més bona i amb conductímetre la podem ajustar a les necessitats del sòl”.
A més, l’ús del conductímetre també evita els possibles riscos d’una sobredosi, que pot comportar des de la contaminació de les aigües fins, en casos més extrems, a problemes d’ajagut o de fongs.
CANVI DE XIP • Tot i que el cost del transport del purí és un escull important
—que s’ha accentuat arran del tancament de les plantes de tractament de purins amb cogeneració— en Ramon defensa que cal fomentar-ne l’ús: “Encara hi ha molta gent que el té com un residu en lloc d’un adob. S’ha de tractar el purí com el fertilitzant que és i fer-ne una aplicació controlada, com es fa amb la fertilització química; cal que la gent, a poc a poc, ho vagi interioritzant”. I argumenta: “A més, la lògica i la tendència crec que és que l’Administració acabarà obligant a mitjà termini a utilitzar un aplicador: per les pudors, per la dosificació, per evitar contaminacions… si no ho fa ara és perquè val calers i no gosa”.
COST I INSTAL·LACIÓ • El cost d’un conductímetre varia significativament, com explica el tècnic de Tallers Gili que s’ocupa d’instalar-los, Marc Gili, segons si incorpora una dosificació automàtica o si se li vol associar un equip d’aplicació, però parlaríem d’entre uns 2.000 i 8.000 euros. Per afrontar el cost, en Ramon Parés apunta que la seva adquisició es pot finançar parcialment amb un pla de millora, en concepte d’innovació tecnològica.
Sobre la instal·lació, en Marc diu: “Cal portar la cisterna al taller, però en menys d’un dia de feina està instal·lat”. I per acabar, sobre el calibratge, en Marc apunta que els conductímetres d’ara ja incorporen un calibratge automàtic i, per tant, no cal fer-ho manualment.
