abril 2016
ALBERT GARCIA/ La nova titular d’Agricultura, Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975), vol imprimir un nou estil al Departament en la gestió del dia a dia i alhora desplegar un marc normatiu amb vista a la independència. Tot això, en un mandat autolimitat. Té experiència al sector amb el pas per Unió de Pagesos i la Fundació del Món Rural Plantejaments. Repassem alguns aspectes que va exposar en la compareixença al Parlament el 25 de febrer i d’altres qüestions que han anat sorgint.
Dieu que voleu transmetre una nova cultura des del Departament en el seu dia a dia.
A la meva primera compareixença al Parlament volia destacar la consideració que es mereix els sector agrícola, forestal i pesquer, per un cantó i, per l’altre, posar en relleu el gran equip humà que tenim i reconèixer la feina que fa per al sector. Cal donar autoestima a tot el sector, compleix una funció bàsica de gestió de més del 70 % del territori, contribueix a la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica. Aquest discurs no s’ha de quedar en les paraules, cal actitud i perspectiva a l’hora d’afrontar cadascun dels temes.
El pressupost del Departament ha disminuït un 48 % des del 2010. Perquè la societat es cregui que és un sector estratègic no hauria de creure-s’ho també el Govern?
Des de la crisi del 2008 tot el sector públic ha patit una gran contenció i aquest sector i aquest Departament han patit aquesta reducció tan gran. Ara hem de posar en relleu la resilència d’aquest sector, la capacitat de generar projectes nous, economia i emprenedoria, d’un model sostenible i de gestió del medi. Hem d’aconseguir que els nous pressupostos aturin les retallades i, en la mesura que puguem, augmentem la dotació d’aquest Departament, perquè són uns recursos que fan falta i són molt ben invertits perquè tenen un efecte multiplicador, tant per la part del cofinançament europeu, com pel fet que amb la inversió al sector afavorim uns elements bàsics i estratègics de país.
Voleu assentar les bases d’un desplegament normatiu de competències. Com ho fareu i quines normes destacaríeu que siguin fonamentals per al sector?
Tenim un mandat democràtic, que és posar unes bones bases per a la construcció de la República Catalana. Al sector agrari i agroalimentari en la mesura que tenim competències tenim una part de camí recorregut. Però sigui perquè no tenim competències o sigui perquè ens hem quedat estancats, cal avançar, per exemple, per fer una llei catalana de caça, per proveir-nos d’una agència catalana de control de qualitat —controls des del punt de producció fins al punt d’exportació i, per tant, a les fronteres. Cal desenvolupar un gabinet tècnic, un servei d’estudis i d’estadística al servei del sector agrari, potenciar l’IRTA, que en si ja és una estructura d’Estat. I tot això ho hem de fer de manera concertada amb al sector agroalimentari, hem de detectar les millores que calen i preveure les noves competències.
Vau dir, al Parlament, que calia més llibertat d’actuació per definir els paràmetres d’aplicació de la Política Agrícola Comuna [PAC] a Catalunya.
L’única manera d’aconseguir més llibertat és ser considerats un Estat. La PAC cada vegada deixa més elements de decisió als estats i veiem com en l’última aplicació estatal i la regionalització hi hem anat perdent. El nostre sector és 60 % ramader i 40 % agrícola, i a l’àmbit estatal és al revés i tenim una diferència que ens penalitza.
I, mentrestant, entre no tenir les plenes competències i estar discriminat, què fareu?
Reivindicar-nos al Ministeri i fer aliances amb altres comunitats autònomes per revisar-la i aprofitar el marge que tenim per fer-la més acurada; que no és de decisió, que és de gestió, per exemple amb la programació del PDR.
Com afavorireu el relleu generacional?
És important mantenir l’import màxim per a l’ajut a la incorporació de joves i les convocatòries de modernització han de ser estables i han de disposar de recursos suficients. La millor política d’incorporació de joves és que es vegi el sector com una opció de futur, com una professió viable, com un projecte de vida i amb certa estabilitat. Hem de llançar uns missatges positius a través de polítiques d’estructures, promoció de productes i acompanyament en recerca i transferència tecnològica, sobretot pels reptes del canvi climàtic, nous mercats i nous hàbits alimentaris. Actualment, per assegurar la sostenibilitat del país, fa falta gent que es dediqui al sector primari i arreu del territori. No sobra ningú, hem de protegir l’ecosistema de petites, mitjanes i grans explotacions arreu; el mercat dóna espai per a tothom i hem de garantir que cadascú pugui tirar endavant un model de negoci.
Dieu que les crisis sectorials vénen de problemes sistèmics. Aleshores, l’Administració no hauria d’intervenir?
Hi ha alguns elements sistèmics com és la relació dels actors al voltant de la cadena. S’ha de fer tot el desplegament de la Llei d’interprofessionals agràries, s’ha de potenciar la transparència i la informació al llarg de la cadena a través dels observatoris de preus. En el sector lleter, hem d’assolir agrupacions de productors i agrupar al màxim l’oferta. L’altra cosa és que des de l’Administració mirarem de posar el marc i l’acompanyament que faci falta, però això requereix, sobretot, la voluntat dels productors i és el mateix sector que hi ha d’apostar.
Dieu que teniu una proposta de fer estratègies de promoció integral dels productes alimentaris.
No hem de pensar només en el producte des del punt de venda, si no pensar-ho des de la producció, és a dir, produir per unes qualitats que sabem que seran valorades pel consumidor i que ens ajudaran a fer una bona estratègia de màrqueting i publicitat.
Heu parlat d’un pla de caça. En què consisteix?
El desequilibri dels ecosistemes fa que cada vegada hi hagi més pressió sobre l’activitat agrària tant de la fauna salvatge com de la cinegètica. Hem de fer unes polítiques que siguin per a mitjà i llarg termini, no com s’estava fent fins ara. Plantegem fer un pla interdepartamental.
Els serveis territorials no s’han cregut prou l’instrument de la declaració de l’emergència cinegètica.
Volem avaluar si el problema és que no s’ho creuen o que cal ajustar la tramitació. Per tant, volem fer una avaluació interna, seure amb tots els agents i plantejar aquest pla interdepartamental que ens ajudi a trobar sortides més a llarg termini. Paral·lelament, treballem en el decret de venda i comercialització de carn de caça.
Cal la renovació del decret de fertilització. Ens podeu dir si hi ha cap novetat en això?
Si tot va bé, el tindrem aprovat enguany. No és qüestió només d’aprovar un decret, és un treball consensuat amb el sector. Tot el sector carni l’ha d’entomar, aquí tothom ha de fer una aposta, perquè un sector, que és un motor econòmic, compleixi amb la sostenibilitat ambiental, un requeriment que s’ha de complir sí o sí.
