desembre 2023
Sònia i Montse amb les granotes posades de Monoa
Per què Monoa?
Sònia: Monoa va sorgir el meu segon dia d’estar a la granja. Vaig tenir la sensació d’anar disfressada; i quan aixecava el cap veia que hi havia finestres automàtiques, visos sens fi automàtics, control d’aigua automàtic…. tot era automàtic i, en canvi, la roba laboral no havia evolucionat. Era l’octubre del 2020, tot i que la Montse ja feia molt temps que em deia que havíem de fer alguna cosa amb la roba laboral per a dones.
Montse: Li insistia que no hi havia roba laboral de dona; estava farta d’anar amb la típica granota blava tipus sac, amb la part de l’entrecuix que m’anava gran, que me l’havia d’escurçar…. i a l’hora d’anar al lavabo també era un problema. Ets a la granja, o al mig del bosc o allà on sigui i… què fas? et senties despullada, passant fred… perdies la dignitat! Sabia que havia de ser diferent però necessitava algú, amb més idea, que m’ajudés. I de seguida la Sònia em va dir: “Tinc la solució!”
I quina va ser la solució?
S: L’obertura horitzontal amb una cremallera; separa la granota en dues peces però no del tot i quan t’acotes et queda agafada per la part de davant i pots anar perfectament al lavabo, és a dir, quan fas el gest s’abaixa.
M: per als homes no és tan problemàtic perquè les granotes tenen el doble carro i aixecant per la part de baix ja tenen resolt el tema del pipí, però per a les dones és diferent.
Quines altres característiques funcionals té la vostra granota?
S: Està molt pensada de tot arreu: el puny als camals, que no sega la cama però que a l’hora de posar el peu dins la bota impedeix que se t’apugin els pantalons; també està molt pensat el lloc on hi ha les gomes, hi ha una butxaca amb velcro per guardar-hi el mòbil, la sensació del teixit —semblant al d’una peça vella— hi és des de l’inici; de fet, tenim dos tipus de gramatges.
Com pot ser que no s’hagués inventat abans?
S: No ho sé, però sí que sé que té molt valor. Som dues dones, catalanes, ramaderes, les primeres del mon a idear una granota pràctica, còmoda i estilosa i pensada per cobrir les necessitats fisiològiques, especialment, de les dones.
M: Suposo que les dones ens resignem més… “total, per anar a la granja… em poso el xandall vell del fill o filla…”.
Quins valors afegits aporta Monoa?
M: Contribueix a visibilitzar i dignificar la dona pagesa. L’empodera.
S: Sí, la dona sempre ha estat vinculada al sector agrari, hi és imprescindible, però cal que la gent en sigui més conscient. A banda d’ajudar a empoderar-la, també la fa estilosa, i fa que se senti segura amb una peça còmoda i pràctica.
Com va anar el procés de disseny?
M: Abans no vam arribar a la granota d’ara vam fer set prototips. Vam començar comprant-ne una, la vam portar a una modista i li vam dir totes les modificacions que hi havia de fer, sobretot la cremallera horitzontal. Aquí vam veure que el sistema funcionava i a partir d’aquí vam anar fent correccions per millorar-la, fins al juliol del 2023, que van sortir de fàbrica les primeres.
On fabriqueu?
M: Vam voltar tot Catalunya fins que vam trobar un taller d’aquí que ens ho pogués fer, el taller Gircon de les Masies de Voltregà (Osona). Els preus no són els mateixos que si estigués fabricada a l’Àsia, però és un producte dissenyat i fabricat per dones d’aquí, volíem potenciar el treball femení i en femení.
Vau contemplar el risc que les vostres granotes sexualitzessin les dones?
S: Sí, a l’hora de dissenyar el patró vam tenir en compte que quedés bé a tot tipus de cos i vam pensar molt bé com havia de ser i on volíem portar els captadors d’atenció que, a través dels colors, són a la part més superior del tronc, cap al coll… volíem que la dona se sentís còmoda, segura, atractiva… volíem un complet!
I el tallatge, està pensat?
S: Sí, i tant, en el mateix sentit que abans, hi ha una integració de totes les talles perquè qualsevol dona ha de poder-se vestir amb una granota; pels dos extrems: tant per a les que són més corpulentes com per a les dones menudes que estan cansades d’anar a la secció infantil de les botigues a buscar la roba.
M: Anem des de la XS fins a la 2XL
Què us ha fet fer una línia masculina i una altra per a canalla?
M: És a partir de la seva demanda, que vam decidir fer un disseny específic per a ells; estan una mica farts de portar sempre els mateixos colors i el mateix patró…
S: Sí, i hi troben comoditat, sobretot.
M: I la línia de canalla també ens la demanaven perquè és una peça molt pràctica. Tenim talles de 4 a 12 anys.
S: De fet, ens podem adaptar a la necessitat específica de cada client
Monoa va, doncs, més enllà del sector agrari?
S: I tant! és una granota que nosaltres l’adaptem i la fabriquem per a qualsevol persona que la necessiti: sigui de la indústria mecànica, manufacturera… partim de la necessitat del sector agrari, a partir de la qual hem creat la idea, però volem fer-la extensiva a d’altres àmbits fins i tot a la roba de carrer: de fet, ara traurem una granota texana!
A més és una manera per a les empreses de poder complir els plans d’igualtat sense necessitat d’invertir gaire.
Quines són les vostres línies de treball futures?
S: Ens volem especialitzar en granotes, no en roba laboral femenina, sinó només en granotes. I l’especialització la volem aconseguir millorant el producte, investigant sobre teixits, aconseguint una peça el més sostenible possible i treballant la pedagogia, fer saber que ens ho mereixem… el preu pot semblar car, però quan una persona té un casament es pot gastar fàcilment el mateix en unes sabates, la diferència és que la nostra granota la portarà moltes més hores.
M: Sí, i un altre dels objectius és introduir-nos més al món empresarial per tenir comandes de més envergadura i continuar arribant a d’altres sectors, a banda de l’agrari.
Quin retorn teniu de les usuàries?
S: N’estan encantades; les que ho necessiten no dubten gens a comprar-la.
Per acabar, d’on ve el nom ‘Monoa’?
S: És el singular femení de ‘mono’ (riuen). Nosaltres a la granota li diem ‘mono’ i vam trobar escaient feminitzar la paraula. A l’isotip hi ha una ‘a’ que vol entrar dins de la ‘o’, és a dir, al món masculí; el missatge és ‘ei, que nosaltres també entrem en aquest mon fins ara només masculí’.
