setembre 2025
L'enginyera agrònoma i membre de Stop Agroparc, Noemí Vilaseca.
FERRAN TARDÀ · Noemí Vilaseca (Vila de Gràcia, Barcelona, 1972), portaveu de la plataforma StopAgroparc, defensa el valor agrari i natural del Penedès, la pagesia tradicional que des de fa dècades ha treballat i vetllat pel territori, així com la fauna i flora que el nodreix i el posiciona com un enclavament mediambiental únic. En contraposició, Ametller Origen proposa desenvolupar ‘Agroparc Penedès’, un complex agroturístic d’hivernacles tecnificats, naus industrials i allotjaments rurals, entre d’altres, situat entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons.
Què es el projecte Agroparc Penedès?
Es tracta d’un projecte que consisteix a portar cap a Gelida les tres naus logístiques que Ametller Origen té dintre de l’àrea metropolitana de Barcelona i la fàbrica que té a Sant Pere Molanta, al costat de Vilafranca. És a dir, fa una centralització i automatització dels seus processos. Té una superfície de 258 hectàrees i un 40 % estan afectades per la modificació del plantejament que proposa i que comporta la construcció d’edificacions i activitat industrial. L’empresa situarà aquí una part logística, una part industrial, una biofactoria amb plantes d’hidrogen i biogàs i una gran superfície d’hivernacles tecnificats, entre d’altres. En total són unes setanta hectàrees d’infraestructures situades sobre sòl agrícola i protegit.
Com influiria el desenvolupament del projecte en l’entorn?
La construcció comportaria diverses afectacions. L’empresa vol modificar l’espai per adaptar-lo a les seves necessitats. No ha buscat un espai que respongués a les necessitats del projecte, sinó que ha trobat un espai que li ha agradat i després ha intentat adaptar-lo al màxim al que necessitava. El territori té unes característiques agrícoles, climàtiques i ecològiques concretes. En l’àmbit agrícola, cal tenir en compte que fins ara aquest espai és, per una banda de vinya protegida i, per l’altra, d’espais agrícoles protegits pel seu valor natural i agrícola. El projecte vol transformar tot aquest territori en espais industrials i hivernacles. També tindria afectacions en l’àmbit ecològic i mediambiental perquè resulta que l’espai on es vol implantar és l’àrea on caça de l’àguila cuabarrada, una au protegida que es troba en perill d’extinció. Aquesta àguila caça a la zona esmentada perquè és molt rica en fauna, ja que es tracta d’una àrea on es troben tres connectors ecològics reconeguts oficialment pels plans territorials i que uneixen les muntanyes de Montserrat i la serra de l’Ordal. Situant el projecte enmig tallaríem els tres connectors ecològics i afectaríem tant l’àguila com tota la fauna que passa per aquesta zona.
Per tant, quines afectacions tindria aquest macroprojecte per a la resta de la pagesia de l’Alt Penedès?
Un dels problemes del fet que l’Administració aposti per aquests grans projectes és que són projectes que tenen una demanda de recursos molt importants. Quan es col·loquen en un territori com el nostre, un dels recursos limitants que tenim és l’aigua. Aquests darrers anys, amb la sequera que hem tingut, fins la vinya, que és un cultiu de secà, ha patit. Fa cosa d’un any, una agrupació de pagesos va sol·licitar fer servir l’aigua de la depuradora de Gelida per fer un reg de supervivència dels ceps i que no morissin. Això paral·lelament al fet que, a escala del Penedès s’està desenvolupant una comunitat de regants per tal de fornir aigua de manera equitativa a tota la pagesia del Penedès, si és realment possible, accedir a l’aigua de les depuradores en cas que hi hagi un problema de supervivència. Des de l’Agència Catalana de l’Aigua es va respondre que no es podia desenvolupar perquè s’havia de demanar a escala general des de tota la pagesia. Per a sorpresa de tots, un cop ja s’ha aprovat el projecte apareix un conveni entre l’Ajuntament de Gelida i l’empresa que diu que l’empresa pot construir una canalització des de la depuradora fins a la seva zona industrial per poder proveir-se de la planta de tractament d’aigua. Aquí és on comencen els conflictes. Aquests grans projectes s’apropien dels recursos sense tenir en compte la resta de la pagesia. Un altre tema és el tipus d’agricultura que es desenvolupa a la zona. Recentment, s’ha fet públic que tots els productes emparats sota la DO Penedès són ecològics. Per tant, totes les vinyes que formen part de la DO Penedès ja fa tres anys que són ecològiques. No només això, sinó que aquí des de fa molts anys s’ha fet un gran esforç per eliminar tota mena d’insecticides. Per tant, és una zona que s’ha cuidat molt amb vinyes regeneratives. L’esforç que s’està fent per fer una agricultura vinculada a la salut del sol és enorme. En canvi, el model d’hivernacles d’Ametller Origen, fins i tot hidropònics, no és ecològic.
Per tant, tenint en compte el model agrícola propi de l’Alt Penedès i el tipus d’infraestructures de les quals disposa la zona, com accedirien els visitants, treballadors i mercaderies a l’Agroparc?
A l’Alt Penedès tenim un problema que compartim amb moltes altres zones a escala de Catalunya. Des de les administracions s’està imposant el model industrial i logístic pel fet que disposem de l’AP-7. Es tracta d’una gran via de comunicació i s’està prioritzant aquesta via enfront de les activitats que ja són al territori. L’àrea on es vol situar l’Agroparc és molt a prop de l’AP-7, però realment és un espai que no està preparat per rebre la quantitat de vehicles de mercaderies que comportaria un projecte d’aquestes dimensions. El planejament de Gelida deia que si algun dia es posava en marxa aquesta zona industrial s’havia de fer una variant nova perquè la carretera actual és estreta, amb molts revolts, enganxada a les cases i travessa el nucli urbà. Aquesta qüestió s’ha omès absolutament al projecte, com si no existís.
Recentment, el jutge ha aturat les obres. En quin punt es troba l’Agroparc? Quina és la visió del projecte futur a curt i mitjà termini?
La decisió del jutge és una notícia molt bona, ja que no és fàcil aturar les obres d’una empresa d’aquestes dimensions. Realment és complicat preveure el que passarà. Cal tenir en compte que es tracta d’un projecte impulsat per una empresa que té un poder econòmic important i el suport de l’Administració. De fet, aquest projecte ha estat declarat projecte d’interès territorial, motiu pel qual s’ha pogut saltar moltes de les normatives del territori. Tot i això, estem plenament convençuts dels arguments que defensem. Creiem que aquest territori es mereix ser respectat. El que no pots fer és estirar un territori fins al màxim per poder encabir-hi una cosa que no hi cap. Aquest territori hauria de continuar protegit com ho estava. I això té a veure amb la pagesia. Aquesta pressió de l’Administració pels projectes urbanístics, les plantes fotovoltaiques, molins, etcètera, també crea una pressió sobre la pagesia. Una pagesia que ja té molta feina, excès de burocràcia i moltes dificultats. Una gran parts d’aquests productors han d’acabar protegint-se a si mateixos per tal que aquests macroprojectes no els passin per sobre. Ens agradaria poder conservar aquest espai tal com és i donar-li el futur que mereix, que, al fons, és el que tenia abans que arribés el projecte.
