abril 2024
Projecte Regensol, jornada al Baix Llobregat.
La Comissió Europea, el Govern Espanyol i la Generalitat necessiten ràpidament els “nous” Organismes Modificats Genèticament [OMG] obtinguts per les anomenades Noves Tècniques Genòmiques. Prioritzen desregular l’actual normativa europea —òbviament sense consultar la pagesia. A Unió de Pagesos hem estat els únics que hem organitzat debats amb visions contraposades sobre aquestes noves tècniques per formar-nos-en una opinió. Els hem escrit cartes apuntant la manca de base científica de la seva proposta i dels riscos de l’extensió de patents. Luis Planas: “Una prioritat clau” que pot resoldre tots els problemes. La Comissió: “Escoltem la millor ciència” —deu voler dir la ciència dels seus millors amics?
Hi ha molta pressa per eximir de detectabilitat i avaluació de riscos els nous OMG, per, així, crear una onada d’especulació sobre els gens de les llavors, cosa que augmentarà el domini d’uns pocs com Bayer. Aquesta lògica econòmica ha comportat, des de fa més d’un segle, la desaparició forçada de la diversitat de les llavors. Quin futur ens espera si deixem morir 10.000 anys de creació vegetal pagesa?
I si justament la terra, la biodiversitat i la pagesia foren la solució? Pagesos de llocs diversos
del món han anat desenvolupant pràctiques agrícoles anomenades “sòl viu”. És un canvi de
paradigma: el factor limitant no és el nitrogen, sinó el sòl viu. Si fem menjar carboni en superfícies al sòl, la biodiversitat fixa el nitrogen de l’aire, estructura el sòl i afavoreix la disponibilitat de fòsfor i potassi. Després, només sembrar/plantar, gestionar les males herbes i collir. Ni fertilització nitrogenada, ni treballar la terra, i amb el mateix rendiment o més i amb millor capacitat de retenció de l’aigua. Cal, però, coneixement i pràctica per transformar-nos en el “director d’orquestra” de la complexitat de l’agroecosistema i les seves 10 t/ha de cucs de terra, fongs i bacteris de sòl viu. I com aconseguir-lo? Parem de treballar la terra i … ens arruïnem de mica en mica durant els tres anys de misèria en què es compacta la terra i la vida del sòl no ha estat capaç d’estructurar i proporcionar la fertilitat necessària? Si la vida del sòl necessita respecte, menjar, aigua i temps, imagineu-vos l’horta intensiva. Com podem fer aquesta transició sense fer fallida a l’hora d’intentar-ho? Una proposta és el cultiu del carboniato (carboni: restes vegetals llenyoses incorporades als 20 primers centímetres + cultiu de moniato), cosa que ens permetrà regenerar la terra en quatre mesos. L’últim treball del sòl es fa després de collir el moniato, quan ja hi ha prou vida perquè el sòl no es torni a compactar. Es tracta d’una estratègia inspirada en pràctiques pageses de Mali, del Brasil, de jubilats del Baix Llobregat, de la xarxa francesa Maraîchage Sol Vivant i avui validat i propulsat pel projecte Regensòl.
PAGESIA I CIENTÍFICS TREBALLEN JUNTS • Alguns tenen fe en una solució tecnològica fàcil i ràpida, com ara realitzar modificacions de gens a laboratoris —acompanyades, per ara, d’inevitables modificacions no desitjades. En canvi, Regensòl és un exemple de projecte participatiu, necessari per al futur, on investigadors, tècnics d’ADV i pagesos busquen solucions conjuntament per afrontar els reptes que ens venen. Solucions que passen per conèixer, entendre i respectar la complexitat del sistema sòl-planta i respectar la pagesia en la seva diversitat. Jo aposto per un sòl viu, i el llarg i modern camí de la I+D+I pagesa, els seus coneixements, tècniques i llavors.
Olivier Chantry, responsable de Canvi Climàtic i Biodiversitat d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat
