octubre 2014
ALBERT GARCIA — L’11a Assemblea d’Unió de Pagesos, que se celebrarà els dies 25 i 26 d’octubre a la Casa de l’Agricultura de Barcelona i a Martorell (Baix Llobregat), coincideix amb l’any del quaranta aniversari del sindicat. Aquesta efemèride i el context polític que viu el país omplen de significat el lema triat: “40 anys de lluita per la terra”. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, a la carta de convocatòria a l’Assemblea, posa en relleu el paper històric del sindicat en la construcció nacional i democràtica i reclama la renovació de la lleialtat envers el país: “Cal fer-nos sentir per tal que en el projecte col·lectiu que bastim se’ns reconegui el paper estratègic com a productors d’aliments i vertebradors del territori”.
L’Assemblea tindrà dues ponències. La primera, “El sector, la política i l’administració agrària en un nou Estat”, s’emmarca en aquest nou pas de construcció nacional demanada per una àmplia mobilització ciutadana, la majoria parlamentària i la societat civil catalana organitzada en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, del qual forma part Unió de Pagesos. La segona ponència, “Organització sectorial per afrontar els reptes del mercat”, ha de definir l’acció del sindicat els propers anys per millorar la posició dels productors en la negociació dins de la cadena alimentària.
CAP A UN NOU ESTAT • La primera ponència proposa un debat sobre el posicionament del nou Estat respecte de la política agrària, les condicions de vida i de treball de la seva pagesia i la contribució d’aquesta en la construcció del país. Així, defineix les funcions del sector agropecuari i forestal per a una norma fonamental d’un nou Estat.
També endega la posició d’una Catalunya sobirana en l’esfera internacional en pro del sector agrari. Reclama que el nou Estat ha de defensar l’exclusió de l’alimentació de les regles de l’Organització Mundial del Comerç, ja que aquestes no han contribuït a un major desenvolupament de l’agricultura familiar ni dels països menys desenvolupats, ni dels emergents. El sindicat considera que al comerç internacional d’aliments caldria aplicar major justícia en els processos de producció i comerç i que amb els conceptes de seguretat i sobirania alimentàries degudament aplicats seria suficient.
Pel que fa a l’àmbit intern, segons la ponència, l’Estat nou ha d’analitzar la situació del primer esgraó de la cadena alimentària i el grau de justícia que correspon a la pagesia per la seva activitat productiva.
ESTAT NOU AMB MÉS RECURSOS PER A LA PAGESIA • La ponència analitza les balances fiscals entre la Unió Europea i un Estat català i conclou que no és gens agosarat afirmar que Catalunya incrementaria els fons europeus més de tres vegades. A més, el nou Estat podria replantejar l’aplicació estatal espanyola dels ajuts directes de la Política Agrícola Comuna per superar el tracte discriminatori als professionals que només produeixen fruita i hortalisses, vi o equí per a carn.
La ponència argumenta que, atès que el nombre de treballadors per cada pensionista té una major proporció a Catalunya que el nombre de cotitzants respecte de cada pensionista a l’Estat espanyol, el nou Estat tindrà menys dificultats per sostenir el sistema de les pensions. Considera que la banca pública del nou Estat haurà d’exercir la funció de fer possible l’accés al conjunt d’opcions financeres necessaries per desenvolupar l’activitat agrària del segle XXI. I, entre altres propostes per a l’administració agrària del nou Estat, el sindicat defineix les finalitats d’un fons de terres.
COM AFRONTAR ELS REPTES DEL MERCAT • El centenar de delegats d’Unió de Pagesos vinguts de totes les comarques hauran de definir les accions, recollides en la segona ponència, que haurà de dur a terme el sindicat per afrontar els reptes del mercat de l’Assemblea en endavant. La proposta contempla que el sindicat vehiculi les denuncies de les conductes comercials il·lícites gràcies al nou marc de la Llei de la cadena alimentària que ha entrat en vigor enguany. També hi destaca que el sindicat participi en la creació d’organitzacions de productors i posi a disposició els seus serveis de gestió [vegeu pàgina 17].
Entre altres tasques, a més, el sindicat es compromet a continuar fomentant els circuits curts de comercialització, a través de Terra Pagesa i Catalunya!, i a col·laborar amb les organitzacions de consumidors. “Els productors i els consumidors ens hem de donar la mà per lluitar junts i tenir més força davant les injustícies al si de la cadena alimentària”, remarca un dels coordinadors d’aquesta ponència i responsable de Política de Qualitat i Seguretat Alimentàries a la permanent nacional d’Unió de Pagesos, Josep M. Coll.
