abril 2016
MARIA CARRERAS – A Puigverd d’Agramunt (Urgell) hi trobem l’explotació familiar Guixé Torres. Un dels fills que la mena, en Josep Guixé, de 22 anys, explica que tenen prop de 8.000 places d’engreix de porcí i unes 1.000 mares, tot en cicle tancat, a més de 60 hectàres de cereal. En Josep ens destaca que, com ja feia el seu padrí, continuen fabricant-se ells mateixos el pinso per al bestiar, que alimenten amb dieta líquida: “Els veterinaris ens fan les formulacions que convenen, però en general, un 20 % de l’alimentació és pastone, que complementem amb subproductes com llevat de cervesa, xerigot, patata o iogurt, i la resta és cereal. Es barreja tot a la sopera que tenim instal·lada sota la fàbrica de pinso, que és des d’on surten les dosis que li hem indicat segons el tipus de porc i que van directe a les menjadores”. Un altre aspecte rellevant d’aquesta explotació de l’Urgell és que des de fa una mica més d’un any van adquirir un aplicador de purí que va acoblat a la cisterna i que l’aplica mitjançant un sistema de mànegues o tubs penjants.
Aquesta tècnica d’aplicació localitzada en superfície els ha suposat una millora en l’eficiència de la fertilització, ja que amb aquest sistema redueixen considerablement les pèrdues de nitrogen. “El purí cau a uns 20 cm de terra, va deixant anar un regueró. S’aprofita el 90 % del nitrogen, el 10% restant es volatilitza. I la diferència és important perquè amb el sistema de ventall només aprofitàvem un 40 % del nitrogen”.
Per altra banda, també se’n ressent positivament la qualitat de les aplicacions, sobretot pel que fa a la incorporació dels nutrients al sòl i a la uniformitat del purí (tant en la composició com en l’aplicació).
I, en definitiva, aquests aspectes també reverteixen favorablement tant en aspectes econòmics com mediambientals, mentre que es redueixen no només les males olors, sinó també les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Per als Guixé Torres, el fet d’apostar per l’avanç tecnològic que suposa l’aplicació del purí amb el sistema de mànegues, no va ser tant una necessitat de maneig com la voluntat de ser més eficients en aquest aspecte. “Les 60 ha de terres que tenim ens donen, com a molt, per aplicar-hi un 20 % de les dejeccions que genera el nostre bestiar. Tot i així, mai no hem tingut problemes per gestionar el purí”. Fins a l’adquisició de l’aplicador de mànegues, la tasca d’aplicar els purins la tenien delegada a una empresa externa que els cobrava per aquest servei i que aplicava el purí amb el sistema de ventall. Va ser quan van comprar aquesta maquinària, juntament amb una cisterna i un tractor nou, que van passar a fertilitzar ells mateixos.
EL SISTEMA DE TUBS PENJATS • En el sistema de tubs penjats o de mànegues, l’aplicador consisteix en una barra en filera amb conduccions independents amb dos braços articulats que es plega cada una a una banda de la cisterna. El d’en Josep disposa de 19 tubs per banda, que suposen un ample de treball de 15 metres. L’equip va acompanyat de filtres i trituradors que eviten possibles obstruccions en els tubs que podrien causar impureses en el purí. “De tant en tant s’embossa, però no és culpa de la composició del purí, sinó que passa quan es cola a l’aplicador algun tros de fusta o de plàstic que ja era a la bassa del purí i que la cisterna el va aspirar”, observa en Josep. A cada tub, hi cau la mateixa quantitat de purí, que es diposita sobre el cultiu en línies paral·leles. Segons dades del Departament d’Agricultura (1), en l’aplicació amb el sistema de ventall, la quantitat de nitrogen aplicada pot arribar a ser cinc cops superior en un costat de l’eix del tractor respecte de l’altre; 236 kg N/ha enfront de 43 kg N/ha. En canvi, la variabilitat d’aplicació amb tubs penjants pràcticament no difereix entre el tub que distribueix més nitrogen (158 kg N/ha) i el que en distribueix menys (140 kg N/ha).
Pel que fa al manteniment: “Només cal engrassar-lo una mica de tant en tant, i fer-hi una neteja amb aigua (aprofitant el mateix mecanisme d’aplicació del purí) quan es preveu que no s’utilitzarà durant uns dies”.
APLICACIÓ EN PROFUNDITAT • Cal mencionar també, que hi ha el sistema d’aplicació en profunditat mitjançant un sistema d’injectors que incorpora uns accessoris (generalment, relles o discos) que enterren el purí just després d’aplicar-lo. En Josep explica que ells no van escollir aquest sistema perquè requereix una major potència de tracció (un tractor més potent), i l’amplada de treball i la velocitat de treball es redueix.
PASSOS CAP A L’EFICIÈNCIA • El que sí que estan pendents d’incorporar és un conductímetre, que els ha de servir per conèixer la composició nutricional de l’adob i ajustar, d’aquesta manera, les dosis necessàries a les necessitats del sòl i del cultiu. I no només això, a partir de la propera campanya, en Josep explica que faran anàlisis del sòl i de les aigües per conèixer-ne l’estat i planificar millor les necessitats d’adobatge.
L’explotació Guixé Torres és un exemple del fet que s’ha superat la concepció que el purí és un residu, i hem passat a valorar-lo pel recurs que representa, així com que la millor manera de gestionar-lo és aprofitant-ne els nutrients a través d’una bona aplicació al sòl.
