setembre 2021
Joan Caball, coordinador nacional, i Marc Xifra, responsable del sector Lleter d'Unió de Pagesos, han intervingut en els parlaments
Als darrers vint anys, 1.194 granges de llet han plegat a Catalunya; el mes passat només en quedaven 431. Del 2006 fins al 2018, només en tres anys (2007, 2014 i 2017) els ramaders de la llet van tenir beneficis. El preu mitjà que perceben els vaquers catalans és de 33,28 ct€/l, quan per a un 85 % d’aquests el llindar de rendibilitat (és a dir, el preu mitjà a partir del qual començarien a tenir benefici) està al voltant dels 40 cts€/litre.
Això són dades de l’Observatori de la Llet de Catalunya, i el resultat és un sector empobrit i endeutat. “Una granja de vaques mitjana, que produeixi 3.000 litres de llet diaris, estaria perdent uns 6,22 cèntims per litre, és a dir, uns 5.598 euros al mes”, va denunciar el responsable del sector Boví de Llet d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, a la mobilització del 20 d’agost davant del Mercadona de Vic (Osona).
Aquests números que semblen inversemblants demostren que la situació és insostenible per al sector productor si no hi ha un canvi radical de rumb; un canvi que està en mans dels mateixos que han conduït i perpetuat aquest escenari: la gran distribució, que utilitza la llet com a producte reclam, i l’Estat, amb la seva inacció i permissivitat.
La crispació s’ha traduït en tasca sindical i mobilitzacions liderades per Unió de Pagesos: el 27 de juliol i el 20 d’agost davant del Mercadona de Vic, la concentració davant Làctia, el 2 d’agost, reunions amb el Departament, com la del 9 de juliol amb el secretari d’Alimentació, converses amb agents del sector, inclosa la gran distribució, com la del 13 d’agost amb el director general de Bon Preu, Joan Font. I a l’Estat, els companys d’Unió d’Unions també es van mobilitzar a diferents localitats com Valladolid, Colmenar Viejo (Madrid) i A Gándara (Pontevedra).
MERCADONA, I, DARRERE, LES ALTRES • Les concentracions que el sindicat va convocar el 27 de juliol i el 20 d’agost —amb molt d’èxit de participació— van tenir lloc davant del Mercadona de Vic amb una doble voluntat: per una banda, en suport als ramaders associats a Vaquers d’Osona i a la cooperativa Plana de Vic, que a principi d’agost es van veure obligats per necessitat a acceptar el preu marcat per Làctia (principal proveïdora de llet a Mercadona) tot i no cobrir-los els costos de producció, una pràctica generalitzada per part de les indústries; i, per altra banda, per la condició de Mercadona com a líder de vendes de llet de marca blanca. A l’Estat, el 80 % de la llet es ven com a líquida i, d’aquesta, el 55 % es ven en marques blanques a uns preus que oscil·len entre els 0,58 i els 0,62 €/l, quantitats que fan que els interproveïdors de l’empresa, per ser viables, paguin uns imports extraordinàriament baixos al sector primari.
Per acabar amb aquests preus ruïnosos, el sindicat va instar Mercadona a modificar la seva política comercial per assegurar que no es destrueix el valor a la cadena alimentària, pagant a la indústria un preu que li permeti abonar un preu just al productor. A partir d’aquí, el sindicat espera que les cadenes de distribució amb major quota de mercat se sumin a una modificació equivalent i que totes plegades deixin d’utilitzar la llet com a producte reclam.
L’ESTAT, INEFICIENT I PERMISSIU • Unió de Pagesos retreu a l’Estat que empari que determinats agents econòmics que operen a la cadena alimentària abusin del seu poder, alterant el mercat sense cap mena de conseqüència i considera que hauria de treballar per millorar la legislació i dotar-se de les eines necessàries —per exemple, oferint preus oficials de referència per la llet— per evitar aquesta mena d’abusos.
El sindicat defensa que la modificació de la Llei de la cadena alimentària, que al setembre es debatrà al Congrés, hauria de fixar la quota a partir de la qual es pot parlar de posició de domini a la cadena alimentària per detectar i penalitzar males praxis. // MARIA CARRERAS
