juny 2024
Vinyes en una finca de la Granada (Alt Penedès) el 17 de maig
Cristina Segura
Les pluges de maig han ajudat força a mantenir vius els conreus, inclosa la vinya, tenint en compte el context de la greu sequera dels últims dos anys, que ha provocat la mort en algunes plantacions. Ara els viticultors veuen que les últimes pluges han salvat plantes, ceps i vinyes encara molt afectades per la sequera, però no serà suficient per fer millorar la verema d’una manera important. “Aquesta recuperació, que serà lenta, també marcarà la producció de la propera campanya”, explica Josep Marrugat, responsable del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos. En aquest sentit, remarca que la verema d’enguany serà semblant a la de l’any passat o no gaire més elevada, entre 4.000 i 5.000 quilos de raïm per hectàrea de mitjana, quan en un any normal pot arribar fins als 7.000 o 8.000 quilos.
L’escassetat de producte d’enguany també fa preveure que el preu en origen que paguin les empreses serà semblant al de l’any passat, que es va situar en uns 0,60 euros el quilo de raïm de mitjana, almenys per a les varietats destinades a cava. Tot i això, el responsable de la Vinya i el Vi del sindicat considera que el mateix preu arrossegarà el de les altres varietats per a vi negre.
MILLORA DELS PREUS • En el mateix sentit, el Consell Regulador de la DO Cava va aprovar a l’abril un seguit de mesures per fer front a la propera campanya, amb el nom de Provisió de garantia qualitativa. Una de les mesures contempla que les varietats de raïm que no són per a l’elaboració de cava però que estan incloses en la denominació també se’n beneficiïn fins a un màxim del 15 % en la produció de cada bodega elaboradora de vi base. El sindicat entén que la mesura hauria de fer pujar el preu de varietats no destinades a cava.
Les mesures previstes per la DO Cava per a aquesta verema, amb les quals hi està d’acord Unió de Pagesos, amb l’objectiu de crear un fons de vi que compleixi els requisits i exigències de la denominació després de la reducció de producció dels últims dos anys per la sequera, contemplen que les zones amb un rendiment més alt de vinya i que acreditin una producció més alta, prèvi aforament de les vinyes per part de la DO Cava, puguin destinar fins a 15.000 quilos per hectàrea, tot i que el màxim és de 12.000. Aquests quilos produïts de més aniran a la reserva qualitativa de la DO Cava. També es permetrà destinar a la provisió de garantia qualitativa un rendiment d’extracció superior al 67 % fins al 74 %, així com utilitzar raïm de vinyes en les parcel·les situades dins del territori de la DO Cava no inscrites en el registre d’explotacions del Consell Regulador.
REESTRUCTURACIÓ • D’altra banda, Unió de Pagesos demana al Govern estatal una flexibilització de les mesures sectorials vitivinícoles que permeti a la pagesia reestructurar vinyes i augmentar el nombre d’hectàrees anuals que es puguin acollir a la renovació. També defensa que puguin planificar fins a set anys com a màxim la reestructuració, que ara és biannual. D’aquesta manera es podrien pal·liar els efectes de les vinyes malmeses per la sequera.
El sindicat ja va reclamar a l’abril al Govern de l’Estat un pla de reconversió per a la pagesia que ha perdut vinyes, a més d’arbres de fruita dolça i fruita seca per la sequera, que permeti cobrir el 80 % dels costos d’arrencada, nova plantació i període improductiu, com contempla la normativa comunitària. També va demanar la flexibilització del Pla Sectorial del sector Vitivinícola per als ceps morts entre el període d’arrencada i el que es torna a plantar, i un increment dels ajuts per tornar-los a plantar.
REG DE SUPORT • Quant a la posada en marxa a mitjà termini de mesures contra el canvi climàtic, el sindicat entén que s’hauria d’aconseguir el reg de suport en vinya amb aigua regenerada per a les màximes hectàrees possibles.
Pel que fa a la tendència creixent a elaborar vins naturals, sorgida tant a Catalunya com a Europa en general, Josep Marrugat considera que “seria positiu que s’incorporessin a les DO en general, ja que no deixen de ser el millor paraigüa per als cellers petits”.
