novembre 2015
MARIA CARRERAS/SORT (PALLARS SOBIRÀ) – Els vins del Celler Batlliu de Sort són els vins catalans que es produeixen a més latitud, els únics del Pallars Sobirà, probablement els que provenen de les vinyes que creixen en un clima més extrem a casa nostra, en clima alpí, i uns dels que neixen a més altitud, a 900 metres. Els vins del Celler Batlliu de Sort pertanyen a la família dels vins de muntanya i seus pares són quatre joves de Sort —en Josep M. Rabasa, en Guillem Puras, en Ramon Aytés i l’Aleix Aytés— que, tot i no provenir del sector agrari, van decidir apostar pel sector vitivinícola. “Volíem fer alguna cosa pel nostre territori. Aquí els camps i els cultius estan majoritàriament en semiabandonament. Aquest fet i la nostra passió pel vi ens va engrescar per recuperar el cultiu de la vinya a casa nostra”, explica en Josep M., el soci que es dedica al celler a temps complet. I parla de ‘recuperar’ perquè, en aquestes contrades, fa més de 200 anys ja hi havia vinya que, segons explica ell mateix, es va arrencar per motius econòmics. Aquest llegat, però, encara perviu, i l’àvid observador pot detectar ceps abandonats als marges. De fet, el Celler Batlliu col·labora amb l’Incavi i el consell comarcal en un estudi de recuperació de varietats ancestrals, gràcies al qual ja n’han trobat una trentena de diferents.
Així, envoltats de muntanyes solemnes de 3.000 m, en una borda com a seu i en una antiga lleteria restaurada per allotjar el celler, els joves del Celler Batlliu de Sort van plantar els primers ceps el 2007, i al 2010, van donar sortida a les primeres 500 ampolles. Des de llavors, han anant creixent (ara disposen d’uns 25.000 ceps i comercialitzen 20.000 ampolles en el marc de la DO Costers del Segre), i s’han mantingut ferms amb la raó de ser del projecte: “L’objectiu és fer un vi que sigui el reflex de la zona: es tracta de posar un tros de Pirineu dins de l’ampolla, per això busquem ser respectuosos al màxim amb el producte, per aconseguir un vi de qualitat que transporti el consumidor al Pirineu”.
CONDICIONANTS DE MUNTANYA • Els socis del Celler Batlliu han hagut d’anar entomant les particularitats del cultiu de la vinya de muntanya, com diu en Josep. M: “Sense cap referent de qui aprendre”. I explica: “La primera dificultat amb què vam topar va ser la d’escollir les varietats per plantar. Després d’estudiar-ho molt vam apostar per la riesling i la viognier, per als vins blancs, i per la pinot noir, per als negres. Són varietats de cicle curt, originàries d’Alsàcia, de la Borgonya i del nord de França”. De totes maneres, la voluntat del Celler Batlliu és recuperar i utilitzar varietats antigues de la zona: “Però encara és aviat, perquè tot just hem començat a replantar-les a les nostres vinyes”.
Sobre la gestió del cultiu, els socis tenen clar que el fet d’estar ubicats en un paratge el 80 % del qual està protegit pel valor natural, els condiciona: “El treball de la terra és totalment respectuós; d’una altra manera, no tindria sentit en l’entorn que estem”. I el factor que més limita el cultiu és, sens dubte, les hores de sol de les quals gaudeixen les vinyes, que escassegen.
Per altra banda, el cutliu a muntanya té avantatges: “A banda que no hem tingut plagues, cal destacar l’aspecte de les temperatures: a l’agost, tenim màximes puntuals de 35 ºC però a la nit ens situem a 18 ºC. Aquest salt tèrmic és molt bo per a la vinya, i a la nit, pot descansar, cosa que ajuda el desenvolupament de la planta”. I és que quan parlem del canvi climàtic en vinya, el que preocupa precisament són les temperatures nocturnes: “Si són iguals o superiors a 20 ºC, el cep s’estressa i deixa de treballar. D’aquí vé l’interès a plantar a zones de muntanya”, exposa el soci del Celler Batlliu. De fet, sobre la possibilitat que grans cellers comprin terrenys al Sobirà, en Josep M. observa: “Aquí es poden realitzar petits projectes, singulars, especialitzats, però no hi ha prou terra conreable per a grans cellers”.
“UNA COPA DE PIRINEU” • Elaboren tres línies de vi: els Biu de Sort —Biu blanc (85 % de riesling i 15 % de viognier) i Biu negre 100 % pinot noir)—, el Nero (100 % pinot noir sense sulfits) i el Vi Bord, que només comercialitzen en l’àmbit local. Sobre aquest últim, en Josep M. diu: “Volíem involucrar la gent d’aquí d’alguna manera, i ho hem aconseguit amb aquest vi: cada any és diferent i ens serveix per rebre crítiques i opinions”.
El denominador comú dels vins del Celler Batlliu és, segons Rabasa, que es tracta de vins “frescos, delicats, molt lleugers perquè són el resultat del nostre clima”; i insisteix en la següent idea: “No tindria sentit fer vins molt potents. No ens volem assemblar a ningú sinó que volem transmetre el nostre propi caràcter”.
Pel que fa a la distribució i les vendes, treballen amb distribuïdors especialitzats del sector vinícola, i Catalunya i Angalterra són els dos mercats més importants, amb una exportació que representa un 15 % de les vendes en el seu primer any d’obertura de fronteres.
Com a bons artesans, els socis del Celler Batlliu tenen la premissa de la tossuderia que condueix a la meticulositat. S’han proposat caminar sobre passos consolidats sense deixar d’experimentar, entre d’altres coses, també, perquè els apassiona el que fan i perquè el negoci els va bé. No els cal córrer. El tempo a muntanya és diferent. I els seus vins en tenen el gust.
