desembre 2015
ALBERT GARCIA/ Santi Querol és de Vila-sana (Pla d’Urgell) i té 56 anys. Conjuntament amb la seva dona, Maria Carme Capell, menen una explotació de boví de carn que produeix 250 vedells a l’any i són socis de l’agrupació de productors de la Cooperativa d’Ivars. Afiliat a Unió de Pagesos des dels 18 anys, va participar a les grans tractorades del 1977. Fa sis anys que és responsable nacional del sector del Boví de Carn.
Com va la campanya?
Les explotacions de vedells som les més afectades de rebre una retallada del suport de la Política Agrícola Comuna [PAC] i ha estat una campanya influïda per això: molta gent va posar més vedells. Ens trobem que és una campanya on el consum intern és molt pobre, però l’exportació funciona molt bé. L’any passat vam exportar uns 17.000 vedells i enguany calculem que podem exportar-ne uns 55.000. Passa que tenim 150.000 vedells més del previst al mercat. A veure com va.
Depeneu de l’exportació?
Quan el consum intern tirava, anava molt bé. L’exportació ha vingut ara i sort n’hem tingut perquè, si no, no donaríem sortida a tota la producció. Exportem bestiar viu als països àrabs, és el nostre millor mercat. En canal, exportem a Portugal, França i Itàlia.
Unió de Pagesos defensa que cal recuperar la pastura tant per al sector com en benefici del territori. Demaneu suport de l’Administració a la transhumància.
Volem que sigui un suport inclòs a les mesures agroambientals del Pla de Desenvolupament Rural [PDR]. Ara el transport del bestiar es fa en caminons. I cada vegada els costos són més elevats i la mà d’obra especialitzada és menor. Cal un suport, una discriminació positiva, envers els ramaders que fan transhumància, perquè no es perdi aquesta activitat. Si els ramaders deixen de pujar les vaques a la muntanya, ja veurem com queden els prats.
Quin impacte està tenint sobre aquest sector l’augment de la fauna salvatge?
És l’amenaça més grossa que tenim perquè la gent es cansi de fer de ramader. A les Terres de l’Ebre tenim la cabra hispànica i el senglar, que ens està encomanant la tuberculosi. A altres indrets convivim amb cabirols, que també la porten. Qui s’esmerça a tenir l’explotació sanejada és el ramader, qui ha de matar la vaca per tuberculosi és el ramader, se li abona alguna cosa en aquest cas però és insuficient. Cal controlar la població.
L’ESCORXADOR • El sindicat defensa mantenir els escorxadors al territori, sobretot per les explotacions en zones de muntanya.
No s’ha de considerar un escorxador municipal o comarcal igual que un d’industrial i posar les mateixes exigències. Cal mantenir l’escorxador perquè el ramader de la zona pugui anar a matar i després demanar al ramader de tenir una sala de desfer amb tots els ets i uts com mana Sanitat. Això facilitaria la comercialització de carn de corder, de vedella o de caball al territori.
Hi ha transparència en el pesatge, la classificació i el rendiment de canals?
En el pesatge hem aconseguit que la Generalitat faci inspeccions, és un primer pas, però cal que siguin una mica més rigorosos. I la classificació és molt millorable. Unió de Pagesos ha demanat un cos de classificadors i pesadors oficial. Ens diuen que no hi ha diners. Per molt honrada que sigui la persona que classifica està sota sou de l’escorxador i això el condiciona.
I els rendiments?
Les proves hi són: si tu el mates a maquila, sempre surt un punt o dos més per cent que no pas si te’l vens a l’escorxador. Sobre un bestiar que pesa 500 quilos viu, un 2 %, serien uns 10 quilos i aquests multiplicats pel que es cobra són diners.
La carn de vedella es ven poc madurada?
El 80 % que un bistec sigui tendre i saborós és la maduració de la carn. Segons les canals, la carn necessita set o vuit dies. Unió de Pagesos estem organitzant unes jornades sobre maduració de la carn. Podria ser que la causa de la carn poc madurada fos que les sales de desfer, per no tenir estocatge, donessin sortida abans d’hora i el consumidor demana una carn tirant a rosada i l’hauria de demanar més rogenca. El consumidor hauria de tenir aquesta informació.
L’etiquetatge de la carn de vedella s’està incomplint?
No es compleix la normativa en un 60 %. Als taulells no posen la procedència de la carn, on s’ha produït i on s’ha matat l’animal, i hi ho hauria de posar encara que fos en una peça. Unió de Pagesos defensa un etiquetatge que informi on s’ha criat el vedell i un etiquetatge complementari com el de França, sobre qui és el grangista, en quines condicions s’ha matat, i el temps de maduració de la carn.
Quina influència exerceix la gran distribució sobre el sector?
La influència en la comercialització és indiscutible, un 60 % de la carn es distribueix a través seu. El preu el marca la cadena de distribució.
L’impacte de l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió pot ser negatiu al sector del boví de carn?
En principi sí, perquè el nostre sistema de producció és molt diferent al dels Estats Units. Nosaltres tenim unes exigències sanitàries més elevades. Fins i tot, fan servir hormones de creixement. Nosaltres no podrem competir així. Poden passar dues coses: que entri carn d’aquesta i que ens deixin produir de la mateixa manera que ho fem, i llavors patirem una competència deslleial; o bé, que abaixin les exigències a les de l’Organització Mundial del Comerç; en aquest cas, es qüestiona la feina dels darrers vint anys, les inversions que hem hagut de fer, les garanties de qualitat i la marca de la Unió Europea.
Quines polítiques estructurals de futur demanaries per al sector?
Caldria que els polítics es fessin càrrec del benefici de la ramaderia extensiva per al territori. Catalunya no seria tan bonica sense els ramaders a ulls dels que viatgen al Pirineu, per exemple. Cal valorar la tasca que fa la nostra gent a la muntanya, ja que no és fàcil viure-hi i produir-hi. D’altra banda, la ramaderia intensiva és la matèria de la gran indústria agroalimentària, el major producte interior brut, el que malgrat la crisi ha creat llocs de treball. Demanaria als polítics que sàpiguen vendre la ramaderia mediterrània, gràcies al sistema intensiu molts pobles no han quedat abandonats.
