“Si no expliquem el que fem al camp, algú ho farà per nosaltres esbiaixadement”

ALBERT GARCIA  • El 18 d’abril va tenir lloc, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la jornada “Com comunicar la tasca pagesa”, amb Gemma Ticó, comunicadora digital del sector porcí (#porcinfluencer @GemmaTico), Josep Castells, comunicador en Lo Tractor Rosa (@lo_tractor_rosa), Jordi Terrés i Gemma Arnillas, comunicadors a través de Pla Oví Algerri (@jordialgerri @PlaOvi5), i Nèstor Serra, d’Unió de Pagesos (@AvicultorL). Va moderar l’activista digital Sr. Postu – Postureig de Lleida (@PostureigLleida), i a través de la seva participació, Unió de Pagesos va col·laborar amb la causa I Love Tractors en benefici de l’Associació AREMI, atenció a les persones amb paràlisi cerebral i discapacitats similars. La jornada va tenir per objectiu compartir estratègies comunicatives per donar a conèixer la feina del camp i la pagesia. Es va plantejar de quina manera la pagesia i el sector agrari pot arribar a la resta de la societat a través de les xarxes socials.

GEMMA TICÓ: Donar visibilitat al sector primari en el món de la comunicació fa poc temps que es fa i queda molta feina per fer. En el camp del sector porcí, que és la meva especialitat, no es feia res en comunicació de cara enfora de la societat. En l’àmbit intern sí que hi havia molta informació. Davant d’aquesta mancança, després de la pandèmia, vaig muntar la meva pròpia empresa de comunicació. He treballat amb l’objectiu d’engegar estratègies de comunicació per millorar la imatge del sector porcí. Canviar-la. Que la gent sàpiga què fem. Jo que he tingut granja a casa tota la vida, he viscut la matança del porc cada any, em vaig adonar del desconeixment i les mentides que s’abocaven sobre el sector. Avui dia és probable que busquem informació a través de les xarxes socials, que s’han convertit en la font d’informació per saber què passa al món. Cal remarcar que es preveu que al 2030, el 40 % de la població espanyola viurà en ciutats grans. Això vol dir que si avui en dia la majoria de la societat ja està allunyada del món rural, d’aquí a 10 anys encara ho estarà més. El màxim responsable que la comunicació sigui efectiva és l’emissor. No podem dir que no ens entenen. El problema és de l’emissor, que no s’explica, no s’explica bé o no comunica de la manera que el receptor necessita entendre. Si no expliquem el que fem al sector primari, la gent, que cada vegada viu més allunyada del camp, no en tindrà coneixement. Som els primers que hem de començar a explicar què és el que fem i ho podem fer amb dades o històries, però la qüestió es fer-ho perquè sàpiguen que existim. Que hi som. Però sobretot perquè si no ho expiquem nosaltres ho faran altres, i per sort o per desgràcia, normalment aquests altres no tenen gaire idea del que estan explicant. Llavors per desgràcia el missatge acostuma a ser esbiaixat. Cal cuidar la reputació, el prestigi, la imatge que l’altre té de tu. L’estima de l’altra persona es fa sobre la base de la imatge que té l’altra persona, però també amb la informació que troba sobre tu a la xarxa. Això farà una reputació, la imatge que té la societat sobre nosaltres. I està relacionada amb allò que nosaltres volem mostrar.

JOSEP CASTELLS: Jo tinc el compte Lo Tractor Rosa a X. Primer vaig obrir un compte personal normal de Twitter en el moment que Putin envaïa Crimea a la primera guerra d’invasió contra Ucraïna, no pas aquesta. Vaig quedar meravellat com un home explicava que fugia de la guerra amb la seva mare carregada a l’esquena. Em va semblar total la immediatesa. Vaig començar a fer tuits i a veure comentaris. Em vaig adonar que si no fèiem nosaltres la informació, algú la faria contra nosaltres. O informes tu de primera mà o informarà gent que desinforma. És així com vaig decidir obrir un compte dedicat a la pagesia amb Lo Tractor Rosa. Vaig adonar-me que calia triar un nom que cridés l’atenció i vaig trobar un compte als EUA que es deia Pink Tractor. Vaig adaptar el nom i vaig trobar una foto de perfil cridanera. De seguida vaig tenir més seguidors que amb el compte normal. Vaig plantejar adreçar aquest compte a la gent del món urbà desinformada. Per tant, no pots explicar detalls tècnics. Vaig buscar fer tuits didàctis i buscant la complicitat. Dono informació directa i de primera mà i al mateix temps busco fer créixer l’autoestima del sector agrari.

GEMMA ALGERRI: Fa deu anys que vam crear pla oví. Després amb la pandèmia ens vam haver de reinventar.
JORDI TERÉS: Tenim ramat d’ovelles i la xarxa ens permet estar connectats amb el món fins les hores de pastura. Expliquem el quefer al camp i a la botiga que tenim a Algerri. Expliquem els problemes que tenim als pobles. Cal explicar que en pobles com aquest si no fos per la producció de carn que fem, no ompliríem el rebost per subsistir. A més, a través de les xarxes creem sinergies amb la resta de pagesos. Els tractem igual encara que uns facin intensiu o extensiu. Mirem de trobar les virtuts de l’activitat ramadera i ens defensem els uns als altres. Per exemple, explico coses com que la gallinassa és la fertilitat de la terra.
GEMMA ALGERRI: Tot això ho fem explicant el nostre dia a dia. La nostra manera de treballar.
JORDI TERÉS: Busquem connectar amb persones d’altres àmbits. Expliquem el camp i l’entorn natural i per exemple parlem d’ocells i fem sinergia amb ocellaires. Podem explicar als ciclistes quin és el nostre entorn perquè el respectin i com han d’actuar si es troben amb un mastí. Ens va molt bé la xarxa perquè això ho podem explicar i el ciclista quan ve sap com reaccionar.

NÈSTOR SERRA: Es veritat que la majoria de pagesos treballem sols i avui en dia tenim l’eina del mòbil per connectar-nos a través també de les xarxes al món i explicar la nostra feina. Jo vaig passar de les xarxes al sindicalisme. Hem fet estratègia amb grups de pagesos, a través de whatsapp, com per exemple als Pagesos GPS. Hi ha un compte però també si un feia un tuit els altres el compartíem. Això és obrar sindicalment. A més, jo vaig tenir l’experiència de quedar-me sense integradora per a la meva granja d’aviram, no vaig trobar suport i em va venir d’un contact a les xarxes. Per això, jo ara des del sindicat miro d’acompanyar pagesos que puguin tenir problemes.