agost 2013
MARIA CARRERAS
Finalment, després de diverses peticions, en una reunió el 27 de juny amb el director dels Serveis Territorials d’Agricultura de Girona, Vicenç Estanyol, Unió de Pagesos va aconseguir el compromís del director d’atorgar autoritzacions excepcionals als caçadors per caçar ànecs collverd en època de veda, supeditades a la comprovació, per part dels agents rurals, de danys als cultius. El sindicat i l’Associació de Defensa Vegetal [ADV] de l’arròs de Pals (Baix Empordà) feia molts anys que denunciaven que, sobretot als arrossars del Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, aquesta au malmetia de forma important les collites, amb el consegüent cost econòmic. Els arrossaries, que fa més de deu anys que suporten els danys de l’ànec collverd sense poder combatre’l amb cap mesura eficaç, es feliciten que el Departament d’Agricultura hagi accedit a atorgar autoritzacions excepcionals del 28 de juny al 31 de juliol, tot i que consideren que hauria estat més efectiu que s’haguessin autoritzat els controls de població de l’ànec just abans de la sembra per evitar les importants repercussions que ocasionen en aquesta fase del cultiu. “Tot i que la veda per caçar ànecs és del primer diumenge de febrer fins al setembre, és molt important poder caçar al maig i al juny per reduir els danys importants que ocasionen durant la sembra”, explica el responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos al Baix Empordà, Martí Gusó.
“Pagesos i caçadors sempre hem estat d’acord que era l’única mesura efectiva contra la sobrepoblació d’ànecs”
ELS DANYS • Segons un informe de l’ADV de l’arròs de Pals, que vetlla pel bon estat dels arrossars dels municipis baixempordanesos de Pals, Torroella de Montgrí, Palau-Sator, Fontanilles i Gualta i Bellcaire d’Empordà, el 2011 els ànecs van causar afectacions a 40 ha d’arrossars, uns danys que, sumant el cost de la sembra i el valor productiu que hagués tingut la collita, van quantificar en més de 86.000 euros. Com explica Gusó, els danys més importants es produeixen en dues èpoques de l’any: “Durant la sembra es mengen el gra, i com que fillola, només que se’n megin tres o quatre pot significar una clapa d’un metre quadat; i just abans de segar, cap al setembre, quan el gra comença a estar fet i se’l mengen de l’espiga”.
Davant d’això, els Serveis Territorials fins ara només permetien espantar els ànecs, però ni els canons d’aire comprimit de què disposen els pagesos ni els agents rurals aconseguien resultats amb aquesta mesura. D’aquí la insistència de la pagesia en la necessitat de disposar d’autoritzacions excepcionals per controlar la sobrepoblació d’ànecs, i la seva denúncia als Serveis Territorials d’Agricultura per haver tardat tant a donar-ne. “Pagesos i caçadors sempre hem estat d’acord que era l’única mesura efectiva contra la sobrepoblació d’ànecs”, recorda Gusó. A més, el sindicat també lamenta que el Parc Natural hagi posat traves a l’hora de permetre la çaca d’ànecs, fins i tot emetent informes vinculants desfavorables.
ABORDAR LA PROBLEMÀTICA • Unió de Pagesos alerta que el marc legal vigent és insuficient per fer front als problemes que ocasiona la sobrepoblació de fauna cinegètica. El sindicat fa temps que treballa en propostes per reduir les sobrepoblacions de senglar i conill —les dues espècies amb més població i que més danys provoquen als cultius—, i també les d’altres espècies (com daines, cabirols, muflons, tords, estornells…) que van augmentant el nombre de danys. Malgrat algunes mesures que ha aplicat l’Administració —com l’ampliació tant del període com dels dies hàbils de caça—, Unió de Pagesos assegura que no s’ha aconseguit reduir les poblacions ni els problemes de danys. Per això proposa un nou plantejament de gestió i noves accions que s’implementin mitjançant un pla d’actuació concret. “Cal superar el sistema actual de responsabilitat de gestió dels terrenys cinegètics, com a mínim, en els escenaris de sobrepoblació, perquè el Govern no pot deixar només en mans dels titulars dels espais cinegètics la responsabilitat d’actuar”, avança el responsable de Medi Natural del sindicat, Joan Montesó.
