març 2020
Joan Caball i Subirana/ Aquesta crisi de la pandèmia del coronavirus de la covid-19 ens farà veure el món d’una altra manera. A molts els descobreix la realitat rural i agrària que en les circumstàncies normals queda en un segon pla. Per un cantó, hi ha el despoblament de les zones més rurals, més desateses de serveis i, per tant, amb més dificultats per respondre a l’emergència, tant quant a serveis sanitaris com d’infrastructura tecnològica per mantenir cert nivell de treball durant el confinament. Per l’altre cantó, hi ha el fet que la concentració en grans zones urbanes fa més vulnerable la població. La pandèmia ens diu que hem de repensar el model de país, que la concepció radial, la concentració d’infraestructures i de persones ens fa una societat exposada.
Que hem de tenir un model de país. Catalunya no pot continuar com ho ha fet fins ara en el creixement urbanístic i la manca d’ordenació territorial, sense una visió de conjunt. Hem sucumbit al món especulatiu de les propietats. Cal planificar i tant se val si els terrenys són d’en Pau o d’en Pere, no hem d’esperar a actuar per determinar unes necessitats urbanístiques, sectorials, d’infraestructures, etcètera, que són de conjunt. Hem de tenir un país més esponjat, i no concentrat, si no s’actua en aquesta línia sempre funcionarem amb centralismes i el rerepaís serà per anar de cap de setmana.
I caldrà un debat profund sobre el sector agrari, puntal del món rural. La pandèmia situa la importància del sector agrari com el que és: servei bàsic, esssencial, estratègic per a tot país que vulgui assegurar el benestar social en un futur. Es fa fàcil fer un paral·lelisme amb la necessitat de mascaretes i material mèdic. Si hem d’esperar que les mascaretes vinguin de l’altra punta del món en un moment en què s’han convertit en un bé essencial, restem exposats a un món global de necessitats. La capacitat d’un país d’assegurar-se una producció pròpia d’aliments és proporcional a la fortalesa d’aquest.
Unió de Pagesos ha lluitat perquè el model d’alimentació sigui una questió principal, perquè el model de país integri un model agrari. No ens agrada que la conselleria d’Agricultura vagi pel darrere en la recuperació del pressupost retallat durant l’anterior crisi, a veure si acabarem com algun país ultraliberal que l’ha fet desaparèixer. Com deia, haurem de veure el món d’una altra manera després de la crisi. Haurem de fer una reflexió de fons i això fa més important el nou debat agrari monogràfic que Unió de Pagesos proposa al Parlament el 2020, perquè davant els nous reptes, la pagesia esdevingui una estratègia global de país.
