desembre 2019
Albert Carrillo a les instal·lacions de la granja Optimum Perdix al Palau d'Anglesola.
Criar perdius per engreixar-les i vendre-les no és una activitat nova a casa nostra. De fet, arreu del país la cria dels pollets per aconseguir aus adultes per repoblar vedats de caça és una activitat relativament freqüent. Ara bé, d’on provenen els pollets que han de créixer?
Fins fa poc més d’un any, les cries de perdiu de les finques catalanes provenien majoritàriament de França davant la manca de productors locals que es dediquessin a la reproducció d’aquestes aus. Un nínxol de mercat que es van decidir a cobrir Sisco i Albert Carrillo –pare i fill– i responsables de l’empresa Optimum Perdix, amb seu al Palau d’Anglesola (el Pla d’Urgell).
Amb una llarg trajectòria al darrere pel que fa a tenir cura d’aquests animals, la granja d’Optimum Perdix produeix, anualment, uns 500.000 pollets de perdiu roja que es venen a altres finques i uns 20.000 que es converteixen en perdius d’engreix i arriben a l’edat adulta per a la seva venda a l’empresa.
Dues potes de negoci que tenen en l’exportació a altres punts de l’Estat espanyol –principalment Andalusia i Castella– el gruix més important de la seva clientela. Zones, apunta el productor, amb una activitat cinegètica més arrelada i on la venda de perdius amb aquesta finalitat hi disposa d’un mercat més ampli i consolidat. Especialment, afegeix, per a aus com les seves, caracteritzades per unes tonalitats vives i cridaneres fruit d’hores de dedicació a la cura i al benestar de les aus.
Una porta d’entrada al negoci • Quan Albert Carrillo es va incorporar al negoci familiar, ara fa poc més d’un any, el seu pare ja en feia més de 30 que es dedicava a tenir cura de perdius. L’entrada de la nova generació familiar al negoci va comportar, recorda el fill, una renovació del model de la finca per tal de fer-la més competitiva i adaptada a les necessitats i demandes del mercat actual.
D’aquesta manera, el model de negoci que la família havia aplicat durant tres dècades amb la producció en cicle tancat va passar a incloure en la seva oferta la venda de pollets que acaben de trencar la closca de l’ou per a servir-los a professionals enfocats únicament al creixement i engreix de les perdius. Una via de negoci que, ja des del primer moment, va compartir espai i quota de protagonisme amb l’enfocament tradicional d’engreix.
Com és lògic, aquesta obertura de mires de l’empresa familiar es va traduir, obligatòriament, en d’altres canvis molt més profunds dins del funcionament de la granja com, per exemple, haver d’ampliar el nombre de perdius reproductores, així com haver d’adaptar la corresponent sala d’incubació.
Diverses millores amb l’objectiu d’ampliar i solidificar una activitat econòmica que, actualment, constitueix el gruix de la dedicació i dels ingressos de pare i fill, que treballen braç a braç entre les gàbies, incubadores i parcs de vol. Un treball que el mateix Carrillo defineix com a prova de les tibantors que pugui provocar el lligam familiar traslladat i aplicat a l’entorn laboral. “Portem molt bé això de treballar junts”, diu el productor bo i afegint la valoració: “El pare em transmet l’experiència de tots aquests anys de dedicació alhora que jo aporto noves visions de treball. Ens anem donant la raó quan la té cadascú.”
Les singularitats de la perdiu • La cria en captivitat de la perdiu no és com la d’altres aus. Segons Carrillo, la cura d’aquest ocell presenta diverses variants que explica així: “És una au que fa pocs anys que viu en captivitat i és molt delicada. Per això el seu procés costa tant”.
Un procés que, resumeix, comença a final de març, quan les perdius reproductores seleccionades comencen la seva posta, que s’allarga fins a final de juliol. Durant aquests quatre mesos i escaig, cada dia es recullen els ous, que després es classifiquen i es carreguen a les incubadores fins passat un període de tres setmanes i, d’allà, directament a la naixedora.
Passada aquesta fase, quan les cries han sortit de l’ou, o bé s’envien a les granges que les compren i les faran créixer o bé es reubiquen perquè puguin completar el seu cicle vital a les naus de cria i al parc de vol de la finca, on seguiran el seu desenvolupament fins a assolir l’edat adulta.
Aquest procés, però, comporta diferents riscos. A banda de qüestions sanitàries que obliguen a una neteja constant i a consciència de totes les instal·lacions, un altre tema que cal tenir present és el que afecta el caràcter i el comportament de les aus. I és que un dels riscos més evidents de tot el procés de cria és el grau de domesticitat que poden desenvolupar les aus criades en granja. Un tema, aquest, sovint font de conflictes i polèmica amb els caçadors, que solen demanar per als vedats que freqüenten aus amb un caràcter més silvestre.
Sabedor d’aquestes preferències, Carrillo explica que les instal·lacions de la seva finca es van dissenyar per anar una passa al davant d’aquestes queixes i per recrear les condicions que els ocells trobaran a l’exterior. Així, Carrillo posa com a exemple el parc de vol, habilitat perquè tingui unes dimensions òptimes perquè les perdius hi puguin desplegar les ales. A més, diu, han condicionat l’espai amb vegetació perquè els ocells aprenguin a moure’s entre branques i han limitat les entrades tan d’ell com del seu pare perquè les aus no s’acostumin a la presència humana.
Tot plegat perquè, arribat el moment, les aus es moguin amb la major naturalitat possible un cop alliberades en els vedats de caça, també si aconsegueixen evitar els trets dels caçadors i reproduir-se en llibertat en el seu nou entorn. // P.C.
