octubre 2021
Assumpta Sala i Isidre Tañá de Cal Rei
Per valorar com toca un producte, primer de tot cal conèixer-lo bé i saber tot l’esforç i tota la feina que hi ha al darrere. Amb aquesta idea en ment, la granja de boví de llet Cal Rei de Santa Eugènia de Berga (Osona) organitza des de fa dotze anys visites guiades a les seves instal·lacions. Unes visites obertes principalment a grups familiars i turistes i en les quals Assumpta Sala exerceix de mestra de cerimònies a través de les diferents etapes del procés d’obtenció de la llet.
En total, es tracta d’uns circuits d’unes dues hores de durada en què, mentre la resta de membres de la família feinegen per la granja, Sala il·lustra els visitants sobre com són les tasques del dia a dia en una granja com la que regenten. “No fem visites teatralitzades, no ens sortiria fer-ho, així que tot el que ensenyem és la realitat de la nostra feina”, explica la responsable de les visites.
Una feina, il·lustra, que inclou la cura diària d’un centenar de vaques de munyir i una quarantena més d’eixutes, les seves cries, el manteniment dels camps de farratge de la finca, d’on prové bona part de l’alimentació dels animals i vigilar les poques gallines i l’hort, que acaben de complementar la producció de la finca .
La naturalitat de què parla Sala és un dels trets, diu, amb què Cal Rei vol diferenciar la seva aposta de la que ofereixen altres granges de característiques similars també obertes al públic per mostrar les etapes del procés productiu, ja siguin a l’estranger o a d’altres punts de Catalunya. Una voluntat per defugir l’artifici que atrapa visitants com per exemple la Mercè, de Vilanova i la Geltrú (Garraf), que el dia de la visita per a l’elaboració d’aquest reportatge visitava la granja per segona vegada acompanyada de la seva filla i en destacava: “Un ambient molt familiar que ha fet que ens hi sentim molt a gust” .
combatre el desconeixement • El principal objectiu rere les visites passa, explica Isidre Tañá, parella d’Assumpta Sala i un dels responsables de la granja, per apropar la realitat del món agrari i particularment del sector boví de llet a un perfil de públic que, majoritàriament, sol viure bastant desconnectat dels problemes i reptes amb què han de conviure els professionals del primer sector.
No en va, explica, un percentatge molt elevat dels visitants que reserven hora a Cal Rei provenen de Barcelona i de municipis de la seva àrea metropolitana i se solen dedicar a oficis completament allunyats del món rural. Un altre tret en comú que comparteix el perfil estàndard de visitant, afegeix el ramader, és que aquest públic acostuma a arribar empès pels més menuts de casa, amb ganes de passar una estona de lleure en un entorn per a ells ben diferent del que estan acostumats mentre passegen entre els estables i donen menjar als animals i, si volen, proven de dur a terme la feina de munyir una vaca amb més o menys èxit, segons el cas.
Ara bé, el lleure i la diversió dels infants, continua el copropietari de l’explotació, no ha de ser un impediment perquè els adults palpin els problemes i maldecaps amb què han de conviure els ramaders catalans, i particularment els que es dediquen a la producció de llet, collats pels baixos preus que els paga la indústria lletera i que en la majoria de casos no arriben ni tan sols a cobrir els costos de producció. “És un tema complex i que fa de mal explicar, tot i que intentem que se’n facin una idea”, diu Tañá, tot esperant que les raons que expliquen als adults els continuïn ben presents quan hagin de tornar a anar a la botiga a comprar llet, recordin el volum de feina necessari per obtenir un litre d’aquest aliment i, en conseqüència, decideixin apostar per una o altra marca.
vocació didàctica • La voluntat de donar a conèixer la feina que es fa a la granja i com es duu a la pràctica, però, no ve de nou a l’explotació de Santa Eugènia de Berga. Tal com explica Assumpta Sala, les primeres visites per mostrar el funcionament de Cal Rei les va posar en marxa el seu sogre, Ramon Tañá, poc després de posar en funcionament el negoci, l’any 1973.
L’objectiu d’aquelles primeres visites, però, era força diferent del de les que es fan avui dia, ja que l’interès de Ramon Tañá no era altre que presentar als estudiants d’escoles agràries de la zona les innovacions que progressivament incorporava al seu negoci. Innovacions entre les quals, recorda el seu fill Isidre, hi havia la construcció i habilitació de la primera sala de munyir que va funcionar a la comarca d’Osona o d’un sistema per a la neteja amb aigua de les seves instal·lacions.
Amb aquesta idea com a referent, Sala recorda que l’any 2009, i després d’uns anys d’inactivitat en aquest aspecte i de la jubilació del seu sogre, va començar a dissenyar i dur a terme les que serien les primeres sessions obertes al públic en general, incialment només durant els caps de setmana i festius. A poc a poc i amb l’impuls d’Internet i de les xarxes socials, el volum de demanda va anar creixent, alhora que s’ampliava també, tot i que en menor mesura, a grups escolars i a turistes, alguns dels quals de llocs tan diversos com ara l’Índia i el Japó.
Una deriva, aquesta, que al mateix temps va servir per consolidar les visites guiades com un complement a l’activitat quotidiana en un sector que, com comenta Isidre Tañá, ja fa dècades que obliga els seus professionals a estar sempre ben alerta per tal de poder seguir avançant i mantenir dempeus els negocis familiars aixecats a cop de feina i dedicació.
