setembre 2023
Cristina Segura i Maria Carreras – Al començament de la verema a Catalunya, amb les primeres varietats, visiblement molt minvada per la sequera, Unió de Pagesos va insistir, en un comunicat el 8 d’agost, que la pagesia hauria de percebre com a mínim 0,60 euros el quilo de raïm, i també per a les varietats de base per a cava de guarda, per poder-se guanyar la vida i tenint en compte les conseqüències que comportarà la baixa producció, calculada entre un 50 % i un 70 % menys de mitjana, tot i que en algunes zones pot ser més elevada, i en algunes finques, del 100 %, per la gravetat dels danys a les vinyes, segons les previsions del sindicat. Tot i això, els preus en origen oscil·len entre 0,49 i 0,68 euros/quilo, amb una mitjana de 0,54 euros/quilo per a les varietats convencionals i uns 0,60 per a les ecològiques. En resposta a l’oferta i la demanda per l’escassa producció, el sindicat va reiterar des de principi d’estiu la necessitat que els grans cellers paguéssin el raïm a un preu just.
En aquest sentit, va alertar que hi haurà finques amb unes produccions molt minses, algunes entre 2.000 i 3.500 quilos per hectàrea, quan en un any sense els greus efectes de la sequera poden arribar a 7.000 o 8.000 quilos per hectàrea.
D’altra banda, el poc desenvolupament de les vinyes durà la pagesia a collir a mà per evitar que la màquina trenqui els sarments (branquetes de les quals surt el raïm) i no quedi brosta (brots de la vinya) per poder-la podar a l’hivern. Això implica més temps per collir i més despesa econòmica que no compensarà el preu que pagaran els grans cellers.
A més, la pagesia ha d’assumir altres costos que s’han disparat, com el gasoil, els tractaments fitosanitaris i la poda, entre altres, i que s’han dut a terme al llarg de l’any, així com el lloguer del transport del raïm de la finca al celler, en molts casos, que enguany serà especialment més car per la dificultat d’omplir els remolcs davant d’una producció escassa.
Per al sindicat, aquesta verema passarà per moltes dificultats tot i la inclusió de la vinya al tercer paquet de mesures per sequera del Departament, que fixa la base de referència en 2.784 euros per hectàrea de valor de producció mitjana i que servirà per articular l’ajut. Amb les condicions en què es trobaven les vinyes durant l’estiu, sobretot en zones com el Baix Penedès, sense pluja suficient a la tardor i l’hivern que venen, molts ceps podrien morir a la primavera del 2024.
ESTUDI DE COSTOS • En un comunicat el 19 de juliol, Unió de Pagesos va mostrar el seu desacord amb les xifres estimades de costos de producció de raïm, entre 0,44 i 0,50 euros el quilo, que recull l’estudi de costos de producció de raïm i d’elaboració de vi base de cava del 2023 impulsat pel Departament d’Acció Climàtica i redactat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari [CREDA] i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, presentat en el marc de la 9a Taula del Cava amb l’objectiu de servir de referència a les empreses compradores de raïm a l’hora d’establir el preu.
En aquest sentit, el sindicat insta el Departament a vetllar perquè les despeses de mà d’obra familiar s’incloguin en el còmput dels costos de producció, ja que, si es tinguessin en compte, el cost de producció pujaria entre 8 i 12 cèntims per quilo de raïm, arribant a un preu d’uns 0,60 €, tot i que a aquest encara li caldria sumar el marge de benefici necessari per garantir la viabilitat de cada explotació.
Unió de Pagesos tampoc està d’acord amb els rendiments de producció de raïm per hectàrea que preveu aquest estudi, que situa entre 5.414 i 6.768 quilos per hectàrea, segons la varietat. Per al sindicat, aquests valors estan molt allunyats de la realitat de la producció actual de les vinyes catalanes, que pot arribar a menys de la meitat dels previstos, sobretot per la sequera. A més, les altes temperatures d’aquest estiu poden fer minvar més les previsions pel fort estrès hídric que pateixen els ceps. El sindicat calcula que calen uns rendiments d’uns 5.000 euros per hectàrea per garantir la viabilitat de l’explotació.
CADENA DE VALOR • Amb l’objectiu d’esmenar el biaix que considera que tenen les dades d’aquest estudi, el sindicat va fer una crida a la pagesia viticultora a participar a la Xarxa Comptable que impulsa Agroxarxa per encàrrec del Departament d’Acció Climàtica perquè les dades estadístiques que es recullin reflecteixin millor la realitat del sector.
Unió de Pagesos també considera que cal conscienciar el conjunt del sector vitivinícola perquè les pèrdues econòmiques que enguany patiran els viticultors es reparteixin entre tots els agents que intervenen en la cadena de valor del vi i el cava, i recorda que el preu d’una ampolla de cava només representa un 10 % del valor total de venda al consumidor.
El 4 de juliol, el sindicat ja havia fet una crida, a través d’un comunicat amb Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya [JARC] i l’Associació de Viticultors del Penedès, per tal que la pagesia viticultora no signés contractes de compravenda de raïm amb les empreses compradores per un preu abusiu, per evitar posar en risc la viabilitat del sector i el relleu generacional a la vinya.
Alba Balcells, directora general de l’INCAVI:
¿L’INCAVI i el Departament tenen previst continuar fent estudis de costos de producció de raïm i d’elaboració de vi base cava i potenciar la participació de la pagesia per tal que els resultats reflecteixin millor la realitat del sector?
Sí. El Govern, tot i que no pot fixar preus en el sector privat, continuarà amb la política d’estudi de costos. Vull recordar que aquest estudi és només informació, ja que no es pot intervenir sobre els preus. Ningú ho havia fet abans, i ara les comunitats autònomes ens han seguit i la Unió Europea ens posa com a referent perquè, com a govern republicà, creiem que tothom ha de guanyar-se la vida dignament.
Hem comprovat amb dades i metodologia que hi ha una correlació entre l’exercici de transparència i la millora de les condicions. Encara hi ha molt marge de millora, ja que l’estudi fixa els costos, no el preu mínim. Són coses diferents. Tot el que va més enllà de la cobertura dels costos és el que crea la viabilitat del pagès, una feina digna i un territori endreçat, i el que és més important, un sector amb futur. Per tant, les empreses han de saber que cal pagar més.
La participació de la pagesia és bàsica sempre en benefici de la ciutadania i del sector productor. És la font única d’on s’extreuen les dades de costos. La Xarxa Comptable permet crear una base de dades històrica, homologable i consolidada.
Veu el futur de les DO prou consolidat tenint en compte que hi ha altres tendències?
Sí. Més del 90 % del vi produït a Catalunya es troba sota l’empara d’una de les 12 DO. Factor d’equilibri territorial, origen, captant inversions, i enoturisme. Som sensibles a les cultures locals que fomenten la qualitat.
Quines perspectives de promoció del vi català teniu ara mateix?
Estem treballant en una estratègia global 360 º que desenvolupi la marca del vi català en el seu conjunt, amb un relat compartit, per posicionar-nos millor. • C. S.
