Premis Felip Domènech | 15 novembre 2022
Marc Castellnou, cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat, Josep Coll, president de la Cooperativa d’Ivars, i Arnau Vilaró, coguionista de la pel·lícula Alcarràs, van recollir el Premi Nacional Felip Domènech 2022, el 16 d’octubre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida (Segrià). La cerimònia de la quarta edició d’aquests premis va tornar a l’Aula Magna d’aquesta institució històrica i el dia que li pertocava, el 16 d’octubre, per Sant Galderic, festivitat de la pagesia, que coincideix amb el Dia Mundial de l’Alimentació.
Justament, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, va aprofitar aquesta coincidència per denunciar que la política internacional no és coherent amb les necessitats bàsiques de la població mundial: “Es porten aliments de llocs del món, perquè en aquests no tenen altra cosa per comerciar, i deixen que la seva gent es mori de gana. Aquest model de portar una cosa de l’altra punta del món només perquè se’n beneficiïn unes elits de l’estat que sigui s’ha de canviar: s’ha de treure l’alimentació dels tractats de lliure comerç.”
Per la seva banda, Estefania Rufach, vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, com a representant de la institució amfitriona, va celebrar que la casa de la cultura de la demarcació de Lleida fos, tal com va dir: “l’escenari d’un acte relacionat amb la pagesia, perquè ens representa com a senya dels valors de la societat civil agrària i origen de la immensa majoria de les tradicions culturals que ens distingeixen com a poble”.
Previ al lliurament dels premis, la glossa d’aquesta edició a la figura de Felip Domènech Costafreda va recaure en Manel Escolà, qui havia estat responsable nacional del sector lleter d’Unió de Pagesos, i que, ja que és d’Alguaire, va compartir els moments històrics dels primers anys d’Unió de Pagesos, durant la represa democràtica. Escolà va remarcar una de les principals aportacions de Domènech a la lluita pels drets de la pagesia: “Recordo la seva capacitat per dialogar sobre la Seguretat Social agrària, de la qual el pagès cobra una misèria, i ell va fer el que va poder per canviar-ho“. També va elevar el grau d’emoció a la sala en recordar la vaca que Escolà duia durant aquells anys a les mobilitzacions: “Recordo la Margarita, la vaca té uns bons records d’en Felip, set vegades va visitar el Departament i en Felip va ajudar a entrar-la. Una vegada els Mossos van carregar i ens vam amagar tots dos darrere d’ella“.
Una edició amb tres premis • Els Premis Nacionals Felip Domènech van arrencar el 2016 amb l’objectiu de fer un reconeixement públic cada dos anys a persones i entitats que han destacat en la defensa de la pagesia, de la cultura, del cooperativisme, del país i de les seves llibertats, d’una maanera honesta, senzilla i amb companyonia. En aquesta edició, el premi a l’entitat va recaure en la Cooperativa d’Ivars. Segons l’acta del jurat, per ser un model reeixit de cooperativa, amb 107 anys d’història, que marca el camí que cal seguir pel fet que posa el futur de l’agricultura i la ramaderia a les mans de la pagesia. A més d’impulsar l’activitat econòmica al sector i al territori, la Cooperativa d’Ivars té un compromís social a través de l’acció assistencial i educativa, de l’atenció social i de la promoció del cooperativisme.
El Premi Nacional Felip Domènech 2022 a la persona va recaure en Marc Castellnou, pel seu treball com a cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat de Catalunya en la lluita contra els incendis forestals i, especialment, pel seu treball de comunicació i divulgació de la necessitat d’un país on la pagesia tingui molta més rellevància tant per l’activitat agrícola, ramadera i forestal com per la sostenibilitat del paisatge.
En aquesta edició, el jurat es va posar d’acord per fer una menció especial fora de les dues categories que concorren als premis i atorgar el ‘Premi Especial del Jurat dels Premis Nacionals Felip Domènech’ a Carla Simón i Arnau Vilaró com a directora i coguionistes del film Alcarràs, per posar al centre de l’opinió pública, com no s’havia aconseguit abans, la dimensió social i cultural de la pagesia i el model de l’agricultura familiar. El jurat afegeix que Alcarràs internacionalitza la problemàtica del camp vista des de Catalunya. Sobre això, Rufach va remarcar: “La pel·lícula rodada en lleidatà als camps del Segrià, el Pla d’Urgell i la Franja fa que el món rural destaqui amb orgull la seva idiosincràsia”.
En aquesta quarta edició, la part musical va anar a càrrec de Meritxell Gené, qui ha posat l’accent lleidatà a la plèiade actual de cantautors catalans. Va tocar tres peces musicades per ella als poemes: “Tardor 1942”, de Màrius Torres, “Terra natal”, de Marià Villangómez, i “Arbequines de l’amor”, de Maria Mercè Marçal.
Premien la defensa de la pagesia com el futur del camp
Castellnou • “Sense pagesos no podrem parar els impactes del canvi climàtic” Coll • “La nostra cooperativa compta amb les persones” Vilaró • “Alcarràs fa un retrat d’un ofici i del cultiu en família”
L’acta del jurat dels Premis Nacionals Felip Domènech 2022 posa de manifest que la tria dels premiats respon al comú denominador que aquests subratllen: que el model per al camp, fins i tot per al país, és el de la pagesia. Així, la Cooperativa d’Ivars és premiada perquè: “Aquesta cooperativa és un model reeixit i és un model que cal seguir, ja que posa el futur de l’agricultura i la ramaderia a les mans de la pagesia“. I el jurat premia el cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal, inspector en cap del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals [GRAF] dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, Marc Castellnou, “pel seu treball de comunicació i divulgació de la necessitat d’un país on la pagesia tingui molta més rellevància, tant per la seva activitat agrícola, ramadera i forestal, com per la sostenibilitat del paisatge“. I encara afegeix que aquest premi s’ha d’entendre: “com un compromís d’acompanyar-lo en la defensa d’un model agrari que tingui la pagesia com a motor de l’economia al camp i com a garantia de la gestió eficient del territori“.
Aquest criteri encara queda més aprofundit en la menció, fora de concurs, del fins ara inèdit Premi Especial del Jurat, a la directora i coguionista d’Alcarràs perquè: “el film planteja la pervivència d’un model d’economia on el centre és la pagesia, la gent, i el fet que a través de la família es transmeten uns valors socials i culturals. Aquest model és un model sòlid enfront d’un model líquid, que no porta enlloc socialment i ecològicament, el model de grans corporacions, allunyades del territori i la seva gent, on l’agricultura la menen les grans economies d’escala i el sector agrari pot estar monopolitzat ja des de la producció.”
Josep Coll • Els premiats van correspondre a la interpel·lació del jurat. El president de la Cooperativa d’Ivars, Josep Coll, va remarcar que la seva és una aposta per la pagesia: “Com a president de cooperativa de llarga trajectòria, és veritat que la nostra compta amb les persones, sense elles no podem fer res“. I en aquest sentit va rompre una llaça pel model cooperatiu: “A vegades es diu que les cooperatives són fluixes, jo considero que, com hi ha campanars, n’hi hauria d’haver una a cada poble“.
Marc Castellnou • El cap dels bombers va fer un crit d’alerta als responsables polítics: “Sense pagesos, no podrem parar els impactes del canvi climàtic. Sense pagesos, no podrem evitar que aquest país tal com el coneixem deixi d’existir“. Com a mostra que el Govern no es pren seriosament un model de país amb pagesia, va afegir: “El món polític ha fet un pla d’energia i el considera primordial i estratègic de futur i li nega els mateixos drets a la pagesia, que garanteix també unes condicions de vida. Hem de ser més forts i cridar més alt per reivindicar el paper de la pagesia“.
Arnau Vilaró • El coguionista d’Alcarràs, que va recollir un guardó també per a la directora Carla Simón, va remarcar que van fer la pel·lícula no amb l’objectiu de guanyar premis internacionals, sinó de fer “un retrat d’un model de cultiu en família“. I va afegir: “Sobretot volíem fer un retrat d’un ofici i un retrat d’unes terres, que són les terres de Lleida, que crèiem que tenien un potencial cinematogràfic“• A. G
