Proximitat i consum | 28 febrer 2019
A Catalunya, el codi de consum garanteix el dret dels consumidors a conèixer l’origen comunitari o no comunitari dels béns i serveis de consum.
La producció de productes agroalimentaris de la Unió Europea es basa en el principi de precaució, és a dir, per tal que un producte es pugui produir, cal que es demostri que no conté cap element de risc cap a la salut humana o el medi ambient. Així mateix, a part de disposar d’unes mesures de seguretat alimentària i respecte pel medi ambient superiors, la Unió Europea estableix, també, unes obligacions addicionals respecte de la qualitat dels aliments, el benestar animal i la seguretat laboral dels treballadors agraris. No passa el mateix amb els productes produïts en països tercers i que importem, els quals són regulats pel Codex Alimentarius, que es regeixen pel principi següent: si no es pot demostrar que un producte danya la salut o el medi, es pot produir.
A Catalunya, la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, garanteix el dret dels consumidors a conèixer l’origen comunitari o no comunitari dels béns i serveis de consum. Això no obliga a etiquetar l’origen comunitari o no comunitari dels aliments, però sí que obliga les empreses a informar-ne, en cas que el consumidor ho sol·liciti.
Quins aliments tenen l’obligació d’etiquetar el seu origen?
Recordem que per origen hem d’entendre país o zona de producció; en el cas de la mel i els olis d’oliva verge i extra verge i els productes ecològics, si procedeixen de diferents orígens es pot substituir per la indicació UE, no UE o UE i no UE, segons correspongui.
